“Fins fa poc no feia res, no servia per a res. Ara m’han ajudat a tenir una rutina, m’han ensenyat a cuinar, netejar i tot el que té a veure amb les tasques de la llar. La veritat és que em sento molt més bé i a nivell psicològic m’ha ajudat molt”. Ho explica l’Adrià Cestero. Té 24 anys i és un dels cinc joves que han format part de la prova pilot del programa Vull emancipar-me, un projecte destinat a joves d’entre 17 i 30 anys amb discapacitat intel·lectual o trastorn del neurodesenvolupament que vol donar-los suport i aprenentatge previ per poder adquirir les habilitats que necessiten per viure de forma independent. Durant sis mesos ha fet formació grupal i la setmana passada, passant a la pràctica individual, va poder fer una estada de cinc dies a l’anomenat pis d’entrenament que Afers Socials ha habilitat al bloc de Jovial.

L’Adrià volia viure sol i poder ser més independent, així que quan li van proposar de participar en el programa “no m’ho vaig pensar. Tenia moltes ganes d’evolucionar a nivell personal. En aquesta vida s’ha de progressar”. Ho relata des de la taula del menjador del pis de Jovial, després d’haver-nos ensenyat les diferents estances d’un pis que malgrat la seva preocupació està net i endreçat. “El pis està molt bé i hi estic molt a gust. No hi ha soroll ni veïns cascarrabias”, afirma, davant d’un finestral amb vistes privilegiades de la capital emblanquinada per la neu.

Al seu costat hi té el Carles, un dels formadors que fan suport. “És un tio de puta mare”, deixa anar sense pèls a llengua, mentre es disculpa per l’expressió, però demostrant la bona entesa que han tingut tot i no conèixer-se de res abans. Al llarg de la setmana el Carles passa dues hores amb l’Adrià i l’ajuda, per exemple, a fer la compra. La resta del dia, l’Adrià s’espavila. “Al matí m’aixeco, em prenc la medicació, cap a les 11 netejo i després surto a caminar. Cap a la 1, preparo el dinar”, detalla, assegurant que “abans només jugava a videojocs i caminava. No era un bon pla per viure”. 

Habilitats
Per als àpats té un menú setmanal que l’ajuda a fer la compra i organitzar-se, i una de les coses que ha après és a fregir els aliments, tot i que confessa que “em costa”. Però no només ha treballat habilitats de les tasques quotidianes, el programa també li ha servit per millorar les habilitats comunicatives. “Em costava parlar amb la gent, m’incomodava. Ara els miro als ulls, estic molt content”, destaca, mostrant-se orgullós dels progressos. “El que més em costava era la constància i ara és de les poques vegades que he sigut constant”, relata, afegint que la seva mare també està contenta de la seva participació en el programa. “De seguida em va dir que sí a participar-hi i ara em troba més motivat, faig les coses de casa, no m’oblido de posar la rentadora o netejar... Abans ho havia de fer tot ella. Per tant, ara se la veu contenta”, apunta.

I un cop acabada la setmana, que? “Tornaré a casa de la meva mare i a veure si d’aquí a un temps puc tenir el meu pis”, desitja, el que implicaria passar a formar part del programa Me’n vaig a casa meva. Però sap que això també voldrà dir tenir una feina per poder tenir ingressos. “M’agrada molt la botànica”, assenyala.

I abans d’acabar, una recomanació per si hi ha algun jove que s’ho està pensant: “Totalment recomanable. És una molt bona oportunitat perquè aprens molt i t’ajuda a estar més motivat”.