Reclamar la despenalització i la legalització de l’avortament. Aquesta demanda va aplegar una seixantena de persones al Parc de la Mola d’Escaldes-Engordany en un acte convocat per Acció Feminista.

Maricel Blanch, membre  de l’entitat, va explicar que “tenien l’oportunitat de poder retirar del Codi Penal l’article 117 i no ho han fet. No ens creiem les paraules del Govern. De moment, són promeses buides”, i va indicar que la convocatòria serveix per incrementar la pressió sobre les institucions i perquè “per part del Govern o dels grups parlamentaris, algú doni la cara”.

En els mateixos termes es va expressar el candidat a cap de Govern pel Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, que  va opinar que “entenem que no s’està avançant en aquest procés. Fa anys que s’està demanant i creiem que no hi ha voluntat política de fer-ho”. A més, Alís es va mostrar molt escèptic sobre la possibilitat que la despenalització arribi abans del final de la legislatura. “Creiem que no hi ha voluntat política i que no es farà”, va afirmar.

Representants polítics
A l’acte hi havia altres representants del PS, com Pere Baró i Laia Moliné; el dirigent de l’USdA Joan Torra; la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés; la cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada; la consellera general de Concòrdia, Núria Segués; la consellera al Comú d’Encamp, Marta Pujol, i els consellers al Comú d’Escaldes-Engordany Magda Mata i Ramon Tena, així com representants d’associacions.

Entre ells hi havia Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand, per a qui hi ha certa contradicció entre el que es diu als organismes internacionals i el missatge que posteriorment es transmet al país. “S’ha dit que podria ser possible, també en espais internacionals com l’ONU, però de portes endins sempre és el mateix. Si s’obre el Codi Penal i es pot fer, no tens cap excusa per no fer-ho”.

Durant l’acte es va llegir un manifest en el qual es qüestionava: “si realment hi ha voluntat de despenalitzar l’avortament, quan es traduirà en fets?”. També es va reclamar que l’avortament “es tracti com el que és, una qüestió de salut”.

Per Acció Feminista, la situació actual, que obliga a anar a avortar a l’estranger, genera dificultats i una problemàtica social. “Avortar depèn de qui pot agafar un cotxe, comprar un bitllet, pagar una intervenció, faltar a la feina o trobar algú que l’acompanyi. Hem de marxar fora d’Andorra i assumir-ne tots els costos: econòmics, personals i emocionals”.

Sota el lema El dret a l’avortament com a pilar antifeixista, la convocatòria va posar el focus en l’avenç de l’extrema dreta i en els discursos que, segons denuncien, qüestionen el dret a interrompre l’embaràs.     Els defensors d’aquest plantejament sostenen que la prohibició de l’avortament afecta de manera desproporcionada les dones de la classe treballadora i les migrants, i converteix la salut reproductiva en un conflicte també socioeconòmic.

Aquest posicionament sosté que el control sobre el cos de les dones i la restricció dels seus drets reproductius han estat eines utilitzades històricament per règims autoritaris i sectors de l’extrema dreta per imposar un ordre social patriarcal, tradicionalista i de tall natalista. Els moviments que vinculen tots dos conceptes argumenten que el feixisme ha instrumentalitzat històricament les dones, subordinant-ne l’autonomia a les necessitats biològiques i demogràfiques de l’Estat. Aquesta defensa de la sobirania reproductiva com a límit al control autoritari també ha estat desenvolupada per autores com Clara Zetkin. 


Defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones

L’acte d’Acció Feminista es va completar amb una conferència a càrrec d’Helena Casadevall Adroher, experta en biaixos de sexe i gènere en la medicina. La seva línia principal de recerca és la ginagnotologia (l’estudi de la ignorància mèdica i l’androcentrisme en la salut femenina). El seu posicionament s’alinea directament amb els corrents crítics que denuncien com les necessitats de les dones són històricament invisibilitzades o tutelades per les institucions. La ponent va considerar que el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és considerat des d’aquests àmbits científics i activistes com una prestació sanitària bàsica que garanteix l’autonomia i la salut de les dones, oposant-se a qualsevol forma de penalització o estigmatització mèdica o legal.