Al banc dels acusats d’ahir es van asseure dues germanes acusades del delicte major continuat d’apropiació indeguda. Els fets es remunten als mesos entre l’octubre del 2011 i el març del 2012, quan totes dues treballaven a l’spa d’un gran hotel d’Arinsal. Una, de recepcionista, i l’altra, de massatgista. L’acusació per aquest delicte va ser modificada pel ministeri fiscal per la manca de proves de càrrec que va poder comprovar durant la vista oral celebrada ahir. L’acusació, però, sosté que sí que hi ha proves suficients per acusar-les de furt qualificat i administració deslleial o per un delicte d’apropiació indeguda, i per això demana un any de presó condicional. En canvi, la defensa de les dues germanes demana la lliure absolució, com també ho va fer ahir el fiscal en modificar la seva qualificació per falta de proves.
L’acusació, a més, els reclamava una suma de 4.131 euros per haver-se apropiat indegudament de devolucions de serveis, entrades a l’spa o venda de xancles amb tres tipus de sistemes: l’efectiu, el càrrec a l’habitació per a clients i el de pagament amb targeta de crèdit. Segons va manifestar ahir el fiscal, tant l’accés al TPV com els càrrecs de factura a les habitacions passaven per la recepció central i no la de l’spa, on treballaven les processades, i per tant elles no podien accedir a aquestes formes de pagament o anul·lacions. Per això, amb la possibilitat que quedés provada l’apropiació indeguda, la xifra es rebaixava als 1.595 euros que s’havien comptabilitzat en anul·lacions o devolucions que des de la direcció de l’hotel van considerar “sospitoses”, com va declarar ahir qui va ser director en aquella època. La raó: que eren devolucions fetes un minut després de fer la reserva. Amb tot, però, en la documentació comptable presentada en autes no hi figura detalladament si l’anul·lació corresponia o no a la reserva efectuada un minut abans, com va explicar el fiscal.
La venda de xancles que ja s’havien fet servir després de ser rentades per les processades tampoc se sustenta en cap prova documental o factura. Només hi ha el testimoni d’una altra treballadora que en aquell moment va dir que sí que venien xancles ja gastades, però ahir va dir que ella no ho havia vist.
Segons la direcció, a l’empresa hi va haver un error informàtic pel qual no es pot acreditar bé la documentació de les devolucions “sospitoses”, però la defensa també va argumentar que és obligació de l’empresa guardar els tiquets i les factures, que tampoc van ser presentats.
INDIGNACIÓ DEL TRIBUNAL
El president del Tribunal, Josep Maria Pijuan, va ser ahir taxatiu i fins i tot va alçar la veu en demanar concreció en les proves documentals presentades per l’acusació. “El tribunal veu incongruències en la documentació que han aportat quan a les processades se les acusa de delictes penals amb penes de presó”, va dir, i va afegir que era “inadmissible” aquesta manera de procedir.
Altres proves presentades van ser la gravació d’unes càmeres de l’hotel on es veu que una de les processades posa mà a la caixa i en treu uns diners, i 20 minuts després passa l’altra i els agafa. Les processades i dues empleades més que van declarar ahir com a testimonis van manifestar que les propines anaven a la caixa. Un fet que el ministeri fiscal va dir que era poc usual i podia ser sospitós, però que no provava cap delicte. Dues empleades més van dir que les propines per als massatges anaven directament a les empleades i que no passaven per cap recepcionista. Finalment, una altra prova en contra de l’acusació era la petició de dues demandes de devolucions “sospitoses” en dates que les processades ja no treballaven a l’hotel perquè van ser acomiadades.