Aprovada la llei de competències, ara espera entrar la de protecció civil

La llei qualificada de Protecció Civil que el ministre d’Afers Socials Justícia i Interior, Xavier Espot,  va dir que volia aprovar  l’any passat ha patit un retard, i una de les raons principals és que depenia de l’aprovació de la llei de competències i transferències que divendres passat es va aprovar al Consell General. És important determinar quines competències tenen comuns i Govern a l’hora de definir després també actuacions d’emergència. La propera data marcada perquè aquesta llei qualificada de protecció civil s’aprovi és a finals d’aquest any.

“És una llei complexa i feixuga”, va explicar el cap de Protecció Civil, Francesc Areny. És un text amb un centenar d’articles i del qual deriven tota una sèrie de reglamentacions i plans de protecció. D’ella se’n desprendran plans d’autoprotecció que hauran de tenir obligatòriament tots els edificis que estan en zones de risc (que al Principat és gran part del territori) i plans de continuïtat en cas d’emergències d’altres edificis sensibles, com són FEDA i Andorra Telecom, però també de supermercats per abastiment d’aliments. Les parapúbliques ja tenen els seus plans de continuïtat redactats però un cop s’apliqui la llei ja es farà de manera reglamentària. 

Altres plans que se’n deriven són el Pla Nacional de Protecció Civil, en el qual s’estableixen les eines i estratègies per fer front a les emergències; el pla comunal de Protecció Civil, i el plans especials en casos d’esllavissades, incendis i riscos tecnològics com també els d’allaus. Per exemple, ja es té el del tancament de la carretera d’Arcalís.

Els mapes dels riscos que exigeix la llei estan tots acabats però manquen els dels riscos industrials i tecnològics.

S’han format una vintena de funcionaris en plans d’autoprotecció que seran els que validaran un cop s’apliqui la llei tots els plans que hauran de contractar els edificis.  De fet, Areny preveu que un cop s’aprovi la llei els recursos en el departament  necessitaran dues persones més. Actualment en són cinc. 

COBRAR PREVENTIUS

Malgrat que tot el text de la llei està molt avançat encara queden serrells per acabar. No només plans i mapes sinó també decisions polítiques com és el cobrament dels preventius de Protecció Civil que en set anys han passat de 5 a 58  actes. Això suposa activar un conjunt de recursos humans i tècnics i hores de treballadors i de voluntaris. “Jo no ho cobraria”, va dir el mateix Areny. Segons el cap de Protecció Civil aquests dispositius de preventius aporten qualitat als actes i aquests “fan país perquè de l’Ultra Trail, la Purito, la copa del món de BTT i d’altres se’n beneficia tota Andorra”, va dir. 

“Si s’ha de cobrar es farà” comenta Areny. Tot i això, diu que encara s’està estudiant per determinar en quins paràmetres i quines taxes s’haurien d’aplicar a quins esdeveniments perquè a partir de la llei paguin aquests preventius. 

CREIXEMENT EXPONENCIAL DELS PREVENTIUS

Des de principi d’any fins ara, els dispositius per preventius coordinats per Protecció Civil ja igualen la xifra dels de l’any passat. Els esdeveniments esportius són els que han fet créixer aquest tipus d’actuacions a uns nivells exponencials. Només cal mirar set anys enrere i veure que dels cinc preventius que Protecció Civil va activar, tres per a concerts i festes i dos per a esdeveniments esportius, s’ha passat a activar-ne 58 l’any passat, dels quals 44 són per a proves esportives i la resta per a concerts, festes i d’altres. 

Activar preventius significa que Protecció Civil “s’ha de posar en contacte amb l’organitzador de l’acte a cobrir i analitzar els riscos que hi pugui haver, i a partir d’aquests activar el personal professional i voluntari que faci falta”, va explicar Areny. El cap de Protecció Civil diu que el país té una certa capacitat per poder arribar a donar seguretat a tots aquests esdeveniments i que “encara no s’ha arribat al topall”, tot i que reconeix que en alguns caps de setmana quan coincideixen diversos esdeveniments “és complicat pels recursos i perquè també s’ha de tallar carreteres i tot el que comporta”. Amb tema d’emergències, aquest any portem 16 intervencions, al 2016 en van ser 23. Aquestes són nevades, cremes no autoritzades, fuites d’aigua, desbordaments del riu Juclar, vents violents, despreniments del riu Aós, despreniments de rocs a xalets la Peguera, accés de França tancat del tres al sis de març, recerca de persones perdudes, entre d’altres.