Colofó al tema del SAD? Bé, coneixent l’esperit batallador de les treballadores és d’esperar que hi hagi més episodis, però de moment el Consell Comarcal, amb el suport dels grups de govern i l’oposició de Compromís, aprovava aquesta tarda de manera definitiva el canvi de la forma de gestió del servei “mitjançant societat de capital íntegrament públic (Sumar)”. La vicepresidenta d’Atenció a les Persones, Carme Lostao, en feia la defensa: “Tot el procés s’ha fet amb la correcció necessària”; “amb els recursos de què disposem no podíem donar servei” amb una altra fórmula; l’encomana a Suport Assistencial “no va funcionar del tot bé”, amb irregularitats en les relacions laborals, reconeixia, i Sumar “assegura el servei amb menys cost”, en ser una empresa “sense vocació de mercat”. Amb aquest argumentari exposat, Lostao concloia: “Ens reafirmem en el canvi de gestió”. 
 
Carlota Valls (Compromís) s’empassava el gripau, tot i reafirmar-se també en l’argument que la millor gestió del servei hauria estat comptar amb una “plantilla pròpia”, però en aquesta sessió volia posar el dit sobre el tracte donat a les treballadores del servei: “indecorós”, perquè, va insistir, “vostès tenen tot el dret legal a canviar el model i externalitzar, entre cometes, les treballadores, però en la relació amb elles no han estat a l’altura”. Efectivament, etzibava una de les afectades, que prenia la paraula en el torn destinat al públic en tot ple ordinari: “Hem volgut registrar els nostres drets [abans d’incorporar-se a la nova empresa] i no ens han convocat ni a una sola reunió”. Més encara: “Si vostès són socis de Sumar i és gestió pròpia, per què ens subroguen?”, interrogava. Interrogació no tan retòrica que, juntament amb la intervenció de l’altra treballadora fins ara dependent del Capau i que també passarà a Sumar –“com poden dir que no hi ha feina per donar-me a mi vuit hores i que em jubili amb dignitat, però sí hi ha feina per donar-li a l’empresa?”–, acabava per fer perdre el to a una fins aleshores pausada Lostao: “Us estimaríeu més no ser subrogades? Si canvia la gestió del servei el millor és que tingueu feina”. Els va sonar a amenaça.
 
També han sortit a la palestra les dues resolucions dictades per la GAIP, la comissió de la Generalitat que vetlla per l’accés a la informació dels ciutadans, obligant l’ens comarcal a facilitar a ciutadans que ho han demanat informes relacionats amb aquest procés. “La primera la vam acceptar, però aquesta segona xoca”, replicava el secretari de la corporació, Fernando Rivares. Al rerefons de la seva disconformitat, una qüestió sobre els terminis en què s’hauria fet la demanda d’informació.   “M’ha sorprès la decisió de la GAIP i estem en el nostre dret de fer una reclamació, si no una denúncia en les instàncies que pertoquen”, apuntava. 
 
La sessió, òbviament, contenia altres punts i algun de més, diguem-ne simpàtic, com la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) a la Casa Nova dels Banys de Sant Vicenç,  sol·licitada per l’Ajuntament de Pont de Bar. Pels valors “d’eclecticisme arquitectònic” i per tractar-se de l’únic establiment de la zona dedicat a balneari. 
 
S'ha aprovat també una moció dels grups de govern sobre l’atenció bancària a la comarca. Amb suport de Compromís, que recordava que a l’anterior ple havia retirat una altra pel mateix tema, en espera d’una reunió de Martí Riera amb altres presidents de consells comarcals. Infructuosa, sembla ser.