El 30 de desembre del 2000, a les dues del migdia, va començar l'episodi meteorològic més brutal i terrible mai ocorregut als Pirineus i el tercer pitjor accident a escala mundial producte de la violència del vent a les muntanyes que va arribar als 170 km/hora i amb una sensació tèrmica de -40 graus.
En poques hores, deu persones van deixar la vida al Balandrau, dues més a la Coma d'Orri, i una altra a Port Ainé i moltes altres van haver de lluitar amb totes les seves forces contra el torb, un monstre de fred, neu i vent que durant setze hores va convertir la muntanya en una trampa mortal. Els testimonis que van viure aquella experiència parlen d'un canvi brutal en qüestió de minuts.
Es va passar d'un temps quiet i relativament suau a una situació de vent huracanat, temperatures molt per sota de zero graus i visibilitat pràcticament nul·la a conseqüència de la neu que queia i de la que arrossegava el mateix vent, barrejada amb trossos de glaç.
La magnitud de la tragèdia del Balandrau al nord de la comarca del Ripollès va fer que s'hi desplacessin efectius de rescat de França, d'altres llocs d'Espanya i d'Andorra. Hi van anar bombers i policies. L'any 2000, la policia encara feia rescats de muntanya, una tasca que va compartir amb els bombers fins al 2003 quan ja va ser exclusivament d'aquests darrers. Al Balandrau, els bombers s'hi van desplaçar amb tretze components del grup de muntanya i rescat amb gossos. Tant policia com bombers van respondre a la crida dels cossos de rescat catalans i van treball coordinats per ells i dirigits per Siscu Carola, que va morir l'any 2024. En total, Carola va fer 860 actuacions de muntanya i de la tragèdia del Balandrau recordava que "va ser l’operació de salvament més gran en alta muntanya que es recorda a Catalunya. Hi ha un abans i un després en els salvaments de muntanya. S’hi va creure més, s’hi van invertir més diners, més material, hi va haver més formació per part nostra". També va ser una peça clau en les bones relacions dels cossos de bombers de tots costats de la frontera, exercint d’enllaç i coordinant els grups de rescat en operacions conjuntes com la del Balandrau amb els andorrans i els francesos. De la tragèdia i de les tasques de rescat, a banda de la pel·lícula que s'estrena aquest divendres hi ha la narració dels fets que va efectuar el meteoròleg Jordi Cruz al llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any (Símbol Editors) i TV3 en va fer un documentari que es va estrenar el maig de 2021: Balandrau, infern glaçat.
Els andorrans que van intervenir al Balandrau recorden que es va treballar amb molta intensitat i amb molta cohesió. Ningú entenia com el torb podia haver provocat una catàstrofe com aquella. Mentre a ells els reclamaven per anar a Vallfogona de Ripollès, uns companys seus es desplaçaven a Soldeu on es va produir l'única víctima al país tot i que no directament per aquell episodi climatològic.
Quan ja havia passat la part forta de la tempesta, un jove català de 23 anys va morir practicant surf de neu al domini de Soldeu-El Tarter. El noi va caure en una zona fora de pistes a la qual hi havia accedit tot i que l’estació havia tancat l’accés pel fort fred i vent del dia anterior, que havien provocat importants plaques de gel i grans acumulacions de neu.
