Amenaces verbals, empentes, prepotència i moltes sospites d’espies, de revelació de secrets bancaris –els sona?–, de fugida del país i de suplantació d’identitat... Semblen els ingredients d’una novel·la negra o d’una sèrie de televisió del gènere, però no ho són, almenys de moment. Sí que tenen en comú amb un parell d’informacions publicades al Bondia fa uns mesos que la denunciada és una saig. En aquesta ocasió, però, el denunciant que fa com aquell que diu quatre dies que va presentar la denúncia a la policia és un agent del mateix cos d’ordre que com qualsevol dels nacionals i residents a Andorra pot haver tingut les seves dificultats i acumular algun que altre deute. Ara bé, el que no tolera i per això recorre a la Justícia és que l’estiguessin assetjant quan ja li quedava només una quantitat quasi irrisòria del mateix per abonar  i assabentar-se a més que tenint el deute amb una entitat bancària, els seus diners no haurien arribat al destí final. Però anem a pams.

Les amenaces i l’espia
En la denúncia presentada, el funcionari exposa que la saig el va amenaçar que si no pagava la totalitat del deute agafaria els diners del seu pla de pensions, si bé l’entitat bancària li havia assegurat que la saig no els podia tocar. Sabent això, el policia se’ls va gastar com bonament va creure oportú. I quina va ser la seva sorpresa quan rep una trucada de la saig en la qual li diu que “qui era jo per disposar d’aquests diners sense pagar-li a ella”. I la cosa no es va quedar aquí, ja que li va cantar ella fil per randa què havia adquirit amb aquells diners, vaja, talment com si tingués davant l’extracte bancari. 

En demanar-li ell d’on havia tret la informació, la saig li va dir, segons consta en la denúncia, que li havia facilitat el departament jurídic del banc. En demanar explicacions sobre aquest extrem, la directora de l’oficina li assegura que això només s’ha pogut obtenir fora de la llei a través d’un informador proper pertanyent a l’entitat, o sigui, un espia.

Les empentes i la fuga 
Passat aquest episodi, dies després en abonar finalment els pocs euros que quedaven per saldar el deute i fer-ho de manera presencial, el funcionari va demanar a la saig que li aixequés al més aviat possible l’embargament. Rep per resposta que ho faria “quan ella volgués”. I ho fa en “to xulesc”, diu el denunciant. I és llavors quan el deutor que ja no ho era insinua que cal que el desembarguin perquè ha de marxar a un país llunyà. I és aquí on el suposat col·laborador de la saig que l’acompanyava en aquell moment i que va ser presentat per ella com un col·laborador quan de fet era el fill, va fer fora el funcionari de males maneres i amb “diverses empentes”. 

Serà perquè planejava en l’ambient una altra possible fuga? Això ho dedueix el denunciant, diu, per fonts properes... Ara, caldrà veure com continua la història tant pel que fa a aquesta denúncia com a les altres presentades.