En el marc del protocol d’actuació immediata (PAI), el departament d’Infància i Adolescència del ministeri d’Afers Socials va atendre l’any passat 24 casos, deu més que el 2023, segons han exposat avui la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín i la directora del departamemt d’Infància i Adolescència, Laura Mas, en el balanç de l’activitat del departament durant l’exercici 2024.

Segons ha explicat Mas, fins a 19 d’aquests 24 expedients van correspondre a menors víctimes d’abusos sexuals, una tipologia de casos que s’incrementa un 137% en relació amb els 8 que van tenir lloc el 2023, un fet que es pot considerar “positiu” , ja que evidencia que “la gent cada vegada és més conscient i es denuncia més”. En aquest sentit, la directora d’Infància i Adolescència, que ha precisat que els altres cinc expedients corresponents a casos de maltractaments, ha recordat que segons les estimacions de diferents organismes internacionals “un de cada cinc menors ha patit o patirà un abús sexual” i que els casos que es denuncien “són només la punta de l’iceberg”.

Així mateix, Mas ha detallat que dels 24 expedients fets en el marc del PAI, quinze dels casos es van donar dins del nucli familiar i nou, fora, a la vegada que en el 88% es va poder fer la prova preconstituïda i només tres es van quedar en declaració inicial. En aquest sentit, la directora d’Infància i Adolescència, que ha recordat que “és el batlle qui demana si s’ha de fer la prova preconstituïda o la declaració inicial”, ha destacat la importància de poder tirar endavant la primera opció, ja que permet que el menor no hagi d’anar a judici i  es “redueix la revictimització”. 

D’altra banda, l’any passat es van atendre més infants i adolescents en situació de risc greu o desemparament, una situació que les responsables d’Afers Socials han atribuït en bona part a la modificació dels protocols, permetent que la ciutadania en general i no només professionals poguessin denunciar casos de manera anònima a través de la web o del telèfon 175, un fet que a part d’incrementar els casos ha permès també que es detectin “en edats més primerenques” i que es faciliti així la resolució. Així, des del Servei especialitzat d’atenció a la infància i adolescència (Seaia) es va obrir 85 expedients nous l’any passat, un 25% més que l’exercici anterior, el 33% dels quals a partir del protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS). Així, el servei va actuar prop de 246 famílies i 342 infants i adolescents, un 0,88% més que l’any anterior i que suposa el 2,74% respecte a la població total d’infants i adolescents residents al país. 

D’altra banda, l’any passat es va finalitzar la intervenció prop de 63 nuclis familiars, el 33% dels quals perquè el cas es va reconduir i un 18% perquè la valoració inicial va resultar negativa. Respecte a la totalitat dels infants i adolescents atesos, cal observar com la franja d’edat dels onze als quinze anys és la més atesa. Aquesta dada va enllaçada amb la tipologia de situació detectada, en la qual en el 13% s’ha categoritzat que era l’adolescent amb conductes de risc. En els darrers anys continua predominant la negligència com a tipus de maltractament exercit dels progenitors vers els menors, amb un 39%, seguit de la incapacitat parental amb un 15%. En relació amb el 2023, es va detectar una disminució dels adolescents que presenten una situació de risc (23%). 

Pel que fa a les mesures de protecció activades, cal destacar que divuit menors van ser derivats al centre residencial d’acció educativa (CRAE), cinc es van derivar a centres terapèutics, cinc al centre residencial d’educació intensiva (CREI), un va ser acollit per una família extensa o aliena i altres nou van canviar de custòdia amb l’altre progenitor.

Així, el CRAE va acollir l’any passat 48 menors, 23 infants i 25 adolescents, hi va haver 22 ingressos a la vegada que nou infants van tornar amb la família biològica, quatre van ser derivats als pisos tutelats per a menors de setze a divuit anys i tres, al CREI.

Potenciar l’acolliment
D’altra banda, l’any passat es van fer tres nous acolliments familiars en família extensa i cap acolliment en família aliena. Així, dels 39 infants i adolescents  en aquesta situació, un 11,36% menys que el 2024, 33 estaven en família extensa i sis en una d’aliena.

Marín i Mas, que han remarcat que hi ha més infants i adolescents en acolliment que no pas institucionalitzats, han explicat que s’està per regular programa de suport i atenció temporal amb famílies col·laboradores, només amb períodes no lectius, com ara caps de setmana o vacances escolars, així com en la figura de l’acolliment especialitzat, si bé aquest “és complex” i s’està  avaluant l’experiència dels països veïns. Amb tot, Marín ha assegurat que es vol treballar en el reglament de manera extensa per incloure tots els canvis necessaris, i que es treballa amb la intenció que aquest 2025 pugui ser una realitat.

D’altra banda, Mas ha detallat que el servei de trobada familiar va atendre l’any passat 79 infants i adolescents, 21 dels quals corresponts a casos nous i la resta d’expedients d’anys anteriors.