Els casos que arriben al servei d’Igualtat no s’aturen i cada any que passa n’hi ha més. El 2025, 15 concretament, la majoria dels quals, 14, van ser nous, segons recull la memòria del departament de Polítiques d’Igualtat de l’any passat. Es tracta d’un increment que reflecteix d’una banda una major visibilització de les desigualtats i violències i de l’altra, una confiança creixent en el servei com a espai de referència. De fet, si es compara amb el 2019, s’han multiplicat per cinc, i en comparació amb el 2024, en són dos més. Cal tenir present que qualsevol persona que pateixi algun tipus de discriminació i desigualtat pel motiu que sigui és susceptible de ser atesa per aquest servei. 

Tal com es constata des del servei, els motius d’atenció, l’assetjament per raó de sexe (4 casos) i l’assetjament sexual (3 casos) continuen sent problemàtiques centrals, fet que evidencia que les violències masclistes en l’entorn laboral persisteixen com una realitat estructural. A aquestes tipologies s’hi suma la discriminació envers el col·lectiu LGBTI+ (3 casos) i les demandes d’assessorament específic LGBTI+ (2 casos), que confirmen que aquest col·lectiu continua exposat a situacions de vulnerabilitat i desinformació. Els altres motius (3 casos) apunten a situacions diverses que requereixen una intervenció flexible i transversal. 

Pisos d’acollida
D’altra banda, la memòria també revela que els cinc pisos del Servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere van acollir un total de 13 famílies durant el 2025, tenint en compte que cada habitatge pot assumir dues famílies al mateix temps. Van ser quatre més que el 2024. En aquest cas, del servei es constata que actualment aquests pisos tenen problemes de manteniment, com ara el trencament o la desaparició de coses o problemes d’humitats. El que crida l’atenció, però, és que fetes les gestions pertinents a manteniment de  Govern o amb el propietari de l’habitatge han tingut “moltes dificultats per poder solucionar aquests aspectes”.

Així mateix, també s’exposa que s’han reforçat els criteris per accedir a aquests pisos de suport, de manera que el requisit per a l’acollida ha de ser que les famílies estiguin vinculades a casos de violència de gènere i no a dificultats per trobar habitatge. A més, les dones que presentin problemàtica de salut mental han d’estar “estables”, tenint en compte que són pisos compartits. Tot i això, s’adverteix que la dificultat per trobar habitatges alternatius ha provocat que en ocasions no es compleixin els criteris.

Un aspecte que posa en relleu aquest servei és el de la necessitat d’una figura dedicada exclusivament a la coordinació. I això no és tot, ja que es constaten resistències i dificultats a l’hora de fer les formacions a alguns dels departaments i institucions en relació amb la violència de gènere i domèstica i a donar a conèixer la Guia i els protocols d’actuació aprovats. Igualment, la memòria recull que es continuen identificant incidències en relació amb la manca de seguiment dels protocols pactats en aspectes com la producció de victimització secundària i males pràctiques.