L’Observatori de la Infància 2025 mostra un augment de les denúncies per conductes contra la llibertat sexual, que han passat de 10 a 52 casos en només un any, del 2023 al 2024; un risc d’exclusió social que afecta prop del 21% de les famílies, un 5% més que l’any anterior; i una manca de dades sobre infants en situació administrativa irregular. Les xifres també mostren un augment destacat de la violència en l’àmbit escolar, que s’ha doblat, amb 26 denúncies.

La directora executiva d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, i el cap de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I), Joan Micó, han destacat en la presentació de l’informe que la Intel·ligència Artificial és un nou risc per a la infància. “Van passar de 10 casos de denúncia a 52. Des de la Policia ens van dir que estaven lligats amb casos de fotografies de nenes despullades i de IA”, ha explicat Micó, mentre que per Castellanos, “quan parlàvem dels punts febles i majors riscos que tenim a Andorra és l’ús de les pantalles. Tot el vinculat amb les tecnologies i l’ús de la informació, que és un dret de la infància, però sense protecció, és el principal risc del país. Tornarem a fer un estudi d’impacte de les tecnologies, perquè és necessari”.

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
També s’han registrat 18 víctimes de violència domèstica entre els 0 i els 17 anys i l’enquesta de convivència escolar 2023-2024, feta per l’AR+I, assenyala que un 4,6% dels infants han patit cops, empentes o puntades de peu algunes vegades a la setmana; un 2% una vegada a la setmana; un 4,8% dues o tres vegades al mes; un 16,9% en una o dues ocasions al llarg del curs i un 71,7% mai. 

Quant als menors interpel·lats per la Policia, l’any 2024 van ser 171 menors per conductes delictives, dels quals 23 van ser per consum de tòxics i 14 casos per abusos sexuals.

L’estudi deixa encara més dades preocupants: dos de cada deu infants estan en risc de pobresa. Viuen en llars amb pocs recursos. Així, per exemple, no pot marxar una setmana de vacances, posar la calefacció o, fins i tot, menjar carn i peix regularment. Són famílies que estan per sota del 60% de la mitjana d’ingressos. El percentatge podria augmentar si es comptabilitzés l’anomenada població irregular, entesa com la que no està censada, principalment procedent de països del centre o del sud d’Amèrica. 

A principis de l’any vinent es preveu dur a terme un estudi sobre aquesta població perquè com ha reconegut Castellanos, “no tenim cap dada. Necessitem saber com estan. Suposem que per la seva posició irregular no serà l’adequada. Hem d’aixecar la mà per posar ordre en aquestes famílies més vulnerables per saber com estan i rebre-les com toca”.

En un altre ordre de coses, l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va atendre el 2024 342 menors (en 246 famílies) i la situació de risc detectada amb més casos va ser la negligència en la cura i atenció (134); la incapacitat parental (52); els adolescents en risc (46); el conflicte greu entre progenitors (30); violència de gènere (25); maltractament físic (18); maltractament psicològic (9), i violència domèstica (7). 

Són unes xifres que van en augment, com la dels infants  que són  atesos a l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que ha crescut un 24% en només dos anys. En total, són 1.139 els menors que van necessitar teràpia l’any passat, sobretot nens i nenes d’entre 11 i 17 anys. 

El percentatge més alt dels menors no corresponen només a una major patologia, sinó a una major derivació per valoració (major control). Entre la població menor d’edat atesa a l’àrea de Salut Mental hi ha més nens que nenes en les edats inferiors. Als 15 anys ja s’iguala l’atenció de noies i nois, i en el grup d’edat posterior s’atenen més noies que nois. El nombre de menors ingressats ha estat de 31 durant l’any 2024. El seu augment o disminució té a veure, a banda de la simptomatologia, amb com els altres recursos donen resposta a les seves necessitats. En dades generals, un 85% dels nens i nenes de 12 a 16 anys qualificaven el seu estat de salut d’excel·lent o bo, mentre que un 13% el consideraven regular i un 2%, dolent. A Espanya, la gran majoria de menors d’entre 11 i 18 anys també consideren el seu estat de salut bo o excel·lent (88,8% l’any 2018). Continuant amb aquest recull de dades, cal esmentar el descens que ha experimentat la població jove així com la taxa de natalitat. L’any passat van néixer només 324 nadons, quan fa una dècada n’eren 200 més. La taxa de fecunditat d’Andorra, que el 2023 era del 0,79 i es va convertir en una de les més baixes del món ha augmentat lleugerament aquest any, fins a arribar a 0,84.

 La població infantil fins als 17 anys s’ha reduït en 1.000 persones els darrers 15 anys. Les variacions més significatives es produeixen entre la nacionalitat andorrana, que n’han perdut 1.900, i la portuguesa, que pràcticament ha desaparegut, i han passat de gairebé 1.000 infants el 2010, a 125 el 2024. Per altra banda, creix l’espanyola, la francesa es manté estable, i també augmenta el grup d’altres nacionalitats.

Per Micó aquest conjunt de dades mostra que “Andorra continua estant a la cua mundial en fecunditat sense la immigració, la situació seria encara molt pitjor”.

En relació amb aquest tema, la directora d’Unicef ha recordat que en el decurs de la presentació de l’estudi del cost de la criança a Andorra van llançar una proposta perquè les autoritats lliuressin un kit de benvinguda universal, que serviria per ajudar els pares a sufragar una part de les primeres despeses després del part. 
Han passat uns mesos de la proposta de Dàmaris Castellanos i ningú s’ha posat en contacte amb ells per donar-los una resposta. Una altra proposta que es va fer, també sense resposta, va ser la de la gratuïtat parcial del primer any de la despesa sanitària. Segons aquell estudi, la mitjana que les famílies es gastaven era de 802 euros mensuals en cada fill. La conclusió és que la piràmide poblacional és més invertida.

EDUCACIÓ
Un 78,6% dels alumnes de segona ensenyança enquestats el curs 2023-2024 afirmen que la major part dels companys de classe són amables i disposats a ajudar, i un 86,7% consideren que els companys i companyes els accepten tal com són (a Espanya ho van afirmar un 61,4% i un 73,5%, respectivament, de la població d’11 a 18 anys l’any 2018). Pel que fa als professors, un 70,6% dels alumnes de segona ensenyança consideren que els seus professors es preocupen per ells com a persona (a Espanya un 61% de la població d’11 a 18 anys l’any 2018 també ho van manifestar).