Autobusos i manca de respostes

“Jo he hagut de demanar un canvi d’horari. I em considero afortunada perquè  treballo en l’educació i he pogut fer-ho. Però treballadors de sectors com el comerç no poden pas fer-ho”. La reflexió és de la Maria Rosa, transfronterera que utilitza a diari els autobusos que uneixen Andorra i la Seu d’Urgell. La supressió dels autobusos que baixen a les tres i les cinc de la tarda ha complicat la vida a molts usuaris. És només una de les queixes que expressen i se suma a la del preu (amb apujada recent), al fet d’haver quedat exclosos d’ajudes que beneficien viatgers dels dos països,  o a l’escassedat de freqüències dels diumenges. L’empresa no dona cap resposta pública, però sí que oficiosament circula l’explicació de la manca de conductors per cobrir serveis. 

Què hi tenen a dir els responsables institucionals de banda i banda de la frontera al respecte? Doncs preguntats per la qüestió des d’aquest rotatiu, quasi hom pot veure com giren el cap i xiulen La, la, land, perquè la cerca de respostes ha estat infructuosa. Cap ni una des del Govern d’Andorra, que d’altra banda sembla esmerçar esforços en la millora del transport públic. Falta de “massa crítica” perquè les autoritats contemplin el problema?, com reflexionava en aquestes pàgines la regidora de Treball Fronterer de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Carme Espuga. Amb tot, en el cas de l’Alt Urgell, el volum de treballadors fronterers (deixant de banda que no en són els únics usuaris) és d’un terç dels ocupats a la comarca.  

El Consell Comarcal, mut
Però tampoc el tema sembla ser de l’interès del president del Consell Comarcal, Martí Riera: preguntat també pel BonDia (i amb un marge de setmanes perquè pogués respondre), ha ignorat les qüestions del diari (i per tant, dels lectors i ciutadans alturgellencs) sobre aquest servei i d’altres relacionades amb el transport públic a la comarca. 

Des del consistori, l’alcalde, Francesc Viaplana, sí que explica haver traslladat a la Direcció General de Transports de la Generalitat altres preocupacions d’usuaris d’autobusos: les d’aquells a qui Alsa deixa a terra perquè viatgen amb abonament de preus reduït i prioritzen els qui compren bitllets senzills. No obstant això, pel que fa a la línia entre la Seu i Andorra, assegurava (d’això fa uns dies) no tenir constància de cap queixa, tot i que, en tenir-les, hi afegia, també les trasllada al departament corresponent. Previsiblement el tema arribarà a la seva taula, si no ho ha fet ja, perquè alguns usuaris tenien previst recórrer a la síndica municipal de greuges. 

“Garants del bon servei”
Des de l’oposició municipal Joan Barrera, de Compromís per la Seu, considera que és un “problema greu”. Cert, matisa, que en aspectes com ara la freqüència dels autobusos, que depenen d’una empresa privada, l’Ajuntament no hi pot entrar, “però sí que hem de ser garants del bon servei públic”. I de no deixar la gent de la comarca exclosa de beneficis que sí arriben als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, que disposen d’un transport fortament subvencionat, “mentre que aquí tenim poc servei i veiem com pugen els preus indiscriminadament”. 

I apunta no únicament a la línia amb Andorra, sinó que posa exemples com que algú que viatgi de Ponts a Lleida paga 2,45 euros, mentre que algú que es desplaci des de la Seu fins a Ponts ha d’abonar 13 euros. “No pot ser que paguem més que ningú”. O que continuï la problemàtica amb Alsa, “que si no hi estàs molt a sobre, tornem-hi”, així que, insisteix, “en la pròxima licitació se’ls ha d’apretar molt”. 

Tot plegat, recorda, quan es posen sobre la taula idees com la del tren des de Barcelona, sobre la qual  es mostra escèptic. “Si més no, no sé si ho veurem”.

Temps ha dedicat a reflexionar sobre el problema genèric del transport a l’Alt Urgell Jordi Nadal Queralt, més que com a regidor de Compromís a Alàs i Cerc, probablement com a l’empresari del sector que va ser. Hi ha, diu, “un problema de concepte: no està  resolta la connexió de la Seu amb Organyà o amb la Cerdanya; per què? perquè si treballes a Oliana, per exemple, has d’anar en un autobús que va a Lleida, o a Barcelona, i això vol dir que s’intenten solucionar les necessitats domèstiques amb línies de transport interurbanes”.  I no s’hi adapta. 

La qüestió de fons, és clar, és que en un territori “que s’ha deixat despoblar ja no hi ha massa crítica perquè el transport públic” pugui funcionar, tot i que, matisa, “es va intentar muntar un servei de la Seu a Arfa i Alàs i a vegades les coses no funcionen perquè es munten malament”. No obstant això, s’hi han posat solucions prou reeixides, com ara el servei d’autobús a demanda, “però el més complicat de resoldre són les rutes a la Cerdanya o Lleida”. Impossible de solucionar? En el cas dels fronterers aposta per fer ús de la imaginació: fomentar des de les administracions el cotxe compartit? “I que poguessis anar a treballar des de la Seu a Encamp, per exemple, cosa complicada ara”.