“El millor homenatge que podem retre a Gabriel Ubach no és únicament reconèixer la seva trajectòria amb paraules. El millor homenatge és avançar i fer realitat les reivindicacions que va defensar durant més d’un quart de segle”. Així ho assegura la Unió Sindical d’Andorra (USdA) en un comunicat en què recorda la figura de qui va ser un dels impulsors de l’organització sindical i el seu secretari general, mort dijous passat als 62 anys.

En aquesta línia, l’USdA recorda que “moltes de les reivindicacions que Gabi va defensar durant anys continuen formant part del debat social i laboral d’Andorra” i que malgrat que en alguns aspectes s’ha avançat, d’altres “continuen pendents”. Per això, i després que Ubach dediqués més d’un quart de segle a reivindicar aquests drets, l’organització sindical considera que el “millor homenatge” que se li pot fer “és aconseguir que no calgui dedicar-ne 25 més a continuar reivindicant-los”.

Per això, i perquè és “també responsabilitat dels qui avui tenen la capacitat de prendre decisions i transformar les reivindicacions en drets efectius”, el sindicat “assumeix el compromís de continuar defensant-les i de mantenir viu el llegat sindical de Gabriel Ubach”, ja que recordar el seu secretari general és també “continuar la feina que ell va defensar durant tota la seva trajectòria i treballar perquè allò que durant tants anys va reclamar deixi de ser una reivindicació i es converteixi en una realitat”.

En el comunicat, en el qual s’agraeix “sincerament totes les mostres de condol, d’afecte i de suport” rebudes aquests dies tant de dins com de fora el país, una “mostra de l’empremta que ha deixat”, l’USdA recorda que Ubach va dedicar la seva vida sindical a defensar “infinitat de reivindicacions” com poden ser la llibertat i la protecció sindical, la negociació col·lectiva, els convenis col·lectius, la defensa dels treballadors davant l’acomiadament, uns salaris dignes, el manteniment del poder adquisitiu, unes pensions dignes i el reconeixement efectiu dels drets laborals.

Així mateix, es remarca també que els darrers anys Ubach havia posat “el focus en el creixement desbocat del país”, una expressió que reiterava per referir-se i descriure “un model de desenvolupament que, al seu entendre, estava generant conseqüències socials cada vegada més greus”.

I en aquest sentit, es deixa palès que Ubach va “denunciar especialment l’especulació immobiliària i l’increment descontrolat del preu de l’habitatge, que dificultaven que els treballadors, els joves, els pensionistes i les famílies poguessin continuar vivint a Andorra”. També alertava que aquest model, que vinculava “a les polítiques dels darrers governs, principalment dels encapçalats per Xavier Espot”,  estava “provocant l’expulsió d’andorrans i residents, persones que, després d’anys de formar part del país i de contribuir al seu desenvolupament, es veien obligades a marxar perquè no podien assumir el cost de continuar-hi vivint”.