Algú que arribava aquest matí a la comarca circulant per l’N-260 se sorprenia amb els bassals i l’enorme quantitat de fang sobre l’asfalt que encara obligava a conduir amb màxima precaució, i més com més s’atansava a la Seu d’Urgell. La tarda precedent havia estat tallada al trànsit. A prop de la ciutat, la popular font de la Quera continuava mostrant els estralls de l’esllavissada. A la ciutat, cadascú té la seva història per explicar: en un gimnàs l’aigua s’escolava en tal quantitat que semblaven cascades, però el personal actuava tan diligentment que dimarts al matí l’activitat es reprenia amb normalitat i a penes hi havia petja del desastre; una mica més enllà, un taller mecànic no arribava ni a obrir portes de tant fang com se’ls va colar en una part de les instal·lacions; veïns de nombrosos edificis havien hagut de córrer amb galledes i els utensilis que tinguessin a mà per drenar l’aigua; vents desfermats deixaven branques i molta fullaraca caigudes arreu de la ciutat, que aquest matí semblava un laberint marcat per la infinitud de cintes de precaució al voltant dels arbres i altres elements que encara suposaven perill; els operaris feinejaven arreu intentant restablir la normalitat perduda. I en moltes ments (i moltes boques comentant-ho a posteriori), les terribles imatges de la Dana de València, veient de manera palesa com l’aigua és capaç d’arrossegar tota tranquil·litat en minuts. Per no dir el record dels aiguats del 1982. 
Tocava fer balanç. El consistori convocava amb urgència la premsa i desplegava quatre regidors i els caps de la Policia Municipal i l’Oficina Tècnica consistorial per materialitzar la imatge que algú capitaneja la situació. 

Embornals
“Va ser una situació extraordinària i puntual que requeria actuacions urgents”, puntualitzava la tinent d’alcalde, Christina Moreno, que detallava la feina de les brigades municipals per desembussar els embornals, causa dels dos pams d’aigua que s’acumulaven en alguns carrers. Pel barri del Poble Sec lliscava l’aigua en tanta quantitat i amb tanta energia que algú acabava bromejant si no li quedaria canviat el nom. Frivolitats a banda, Moreno s’esforçava a destacar que durant el dia d’ahir els operaris repassaven “exhaustivament” els embornals, taponats per la “violència extrema” de la pedra, per evitar que la situació es repetís amb les noves tempestes anunciades (a Catalunya està  activat el pla Inuncat). 
Els vents, que també van bufar amb certa fúria (60 quilòmetres per hora), desplaçaven contenidors cap al mig de la via,  la qual cosa generava perills afegits: recol·locar-los va ser una altra de les tasques prioritàries dels equips municipals, prosseguia Moreno. Amb tot, la part més gran de les destrosses sembla  haver-se concentrat en la piscina municipal: les imatges mostren com de malmesos van quedar els passadissos i vestidors, però també la zona de bany va quedar afectada. No semblen optimistes les previsions que la instal·lació acabi la temporada amb normalitat. Primer, en tot cas, s’ha de drenar l’aigua i avaluar com ha quedat d’afectada. Un mur de les instal·lacions esportives adjacents també es va esfondrar. Les Monges, un edifici històric, va preocupar, reconeixia Moreno, però l’episodi se saldava amb un tall de llum. El banc d’aliments es va salvar, com l’Escorxador. “Dins del que podia haver passat, no lamentem grans mals”. 
La prioritat, insistia la tinent d’alcalde, era eliminar els obstacles per accedir a serveis bàsics com el CAP i l’hospital, a banda de facilitar que els veïns de Sant Antoni i Sant Pere poguessin desplaçar-se sense més problemes. 
Durant la tarda de dimarts, des del consistori van estar en contacte amb centres educatius (al col·legi Pau Claris també va caure un mur) i el servei de bombers: aquests van fer fins a 18 actuacions, incloent-hi el desallotjament preventiu d’una família (provisionalment instal·lada en un hotel, fins que puguin tornar en condicions de seguretat) pel col·lapse d’un cel-ras, tot i que la major part de les intervencions, naturalment, van consistir a evacuar aigua d’espais inundats.