Hi ha moltes maneres de viure el Dia de Meritxell. En primer lloc, la que podem catalogar com a “tradicional”, és a dir, amb disposició, fe i plena dedicació, ja sigui peregrinant al Santuari –des del lloc que cadascú consideri més adient– o anant directament a la basílica per presenciar l’homilia del bisbe d’Urgell i les pregàries d’altres representants de l’Església. Però n’hi ha una altra on la devoció, si és que n’hi ha, queda en un segon pla. I no em refereixo als que consideren aquest dia simplement com a un dia festiu i aprofiten per descansar a casa, sinó als que pugen al Santuari i no fan gaire cas del que els ha de dir el mossèn ni quan s’han d’aixecar o tornar a seure o tornar-se a aixecar.
Ahir, aquest segon grup estava situat al celobert del Santuari. Aquest està dividit de la nau central per una vidriera, però hi havia la porta del mig oberta. És a dir, des de dins se sentia el que passava fora. En aquesta zona hi van habilitar cadires perquè els fidels poguessin seguir la missa amb comoditat, però de fidels no n’hi havia gaires. Més aviat hi havia turistes desorientats, nens jugant i cridant, persones buscant el lloc on deixar els ciris, uns altres fent cua per agafar coca i xocolata i l’orquestra –que més tard va animar la festa amb sardanes– afinant els instruments. I durant la gairebé hora i mitja que va durar l’homilia hi va haver gent entrant i sortint entre els “shhh, silenci!” dels pobres creients que volien seguir la missa en pau.
Fora del Santuari també hi havia gent anant i venint. Una de les zones més transitades era l’antiga església de Meritxell, on es podien recollir els ciris i entrar a veure-la. Mentrestant, moltes altres intentaven accedir a la nau central de la basílica, però els policies que custodiaven la porta –vestits amb uniformes de gala per a l’ocasió– es van fer un fart de negar-los-hi el pas, principalment perquè la sala ja estava plena des de feia estona.
Un cop va finalitzar la missa, al celobert del Santuari es van ballar sardanes i es va fer festa major; i figures polítiques, ciutadans i turistes japonesos van ballar plegats per celebrar, un any més la festivitat al ‘Bar El Santuari’, de Meritxell.
