“Lluitem cada dia perquè la manca de recursos no limiti les oportunitats dels nostres estudiants.” Amb aquestes paraules, la directora del centre associat de la Uned a la Seu d’Urgell, María José Moreno, semblava al·ludir, durant l’acte d’inauguració oficial del curs, a la carta adreçada des de l’alumnat al patronat rector, tant per demanar més tutories presencials com per lamentar unes dotacions –en equipaments com la biblioteca– que consideren més aviat mal nodrits. “No negarem que ens agradaria comptar amb altres institucions per arribar allà on no hem pogut arribar”, puntualitzava.
Desideràtum a banda, de moment la intervenció es feia davant dels representants de dues institucions sí implicades al consorci, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, que el presideix, i el Govern d’Andorra, l’alcalde, Joan Barrera, i el ministre d’Ensenyament, Ladislau Baró, que dictava la conferència inaugural. Sobre la necessitat de destinar recursos a l’educació acostumen a coincidir els discursos oficials en aquesta mena d’actes, i aquest no n’era l’excepció. Però com es materialitza? Una ullada al pressupost per a aquest exercici detalla que se situa en uns 257.000 euros, dels quals tant el Govern com la Diputació de Lleida (la tercera pota del consorci) aporten 83.000 euros, mentre que la partida del consistori alturgellenc és de 15.600 euros, al marge de les instal·lacions, és clar. 
L’Ajuntament de la Seu fa l’aportació “que ens demana el centre associat”, explica l’alcalde Barrera, quantitat  que “cada any s’incrementa” en funció d’aquesta petició i el que acorda la junta rectora. “Però en allò que se’ns demana, normalment diem que sí”. Similar és la resposta del ministre Baró, en el sentit d’estar “disposat” a incrementar la partida que s’hi destina per subvenir a les necessitats del centre. “Al Govern no li importaria tenir-hi una presència enfortida, tant pel que fa a la participació econòmica com d’altres maneres necessàries”. 
Disposa el centre dels recursos suficients? Tot és avaluable, però si alguns alumnes han formalitzat aquestes demandes de més classes presencials –per no estar en condicions gaire  desiguals als matriculats en grans ciutats, posem per cas– i de millors dotacions –apuntaven que només es va rebre una partida de mil euros per dotar la ja desfasada biblioteca– des del segment dels tutors apunten xifres que remeten a certa penúria: el professor rep 60 euros per classe (bruts: s’hi ha de descomptar l’IRPF, mentre que no inclou Seguretat Social, si més no en alguns casos, denuncien) i si en tres sessions no s’arriba a un quòrum necessari d’alumnes i les tutories se suspenen, no perceben res. Al marge, detallen, en ocasions treballen amb una pobresa en materials de consum corrent en un centre d’ensenyament. 
El centre associat de la UNED a la Seu complia quaranta anys el curs passat, una universitat “pionera en el desplegament de l’estructura universitària” en aquestes contrades, reconeixia el ministre Baró i, amb l’UdA, constitueix “el cos medul·lar” universitari, més enllà de les privades que han començat a proliferar al Principat (algunes, amb un funcionament tan qüestionable que han reportat denúncies dels alumnes). 
Pel que fa a la ciutat que l’acull, Barrera admet el paper rellevant –no sempre espremut– que un centre universitari de prestigi  pot aportar a la societat urgellenca.

La meitat dels alumnes, andorrans
Vuit estudiants recollien el diploma acreditatiu d’haver enllestit els seus estudis durant el passat any escolar en el transcurs de l’acte que obria oficialment l’actual, celebrat dijous al vespre a la sala de la Immaculada. Alguns dels acabats de graduar confirmaven l’opció, no obstant això, de continuar formant-se al centre. Seguiran, així, sent part dels 266 matriculats, la major part de l’Alt Urgell (109) i Andorra (101), segons la memòria que exposava la secretària del centre, Esperanza Martínez. Del total de matrícules, una part molt representativa es correspon amb el grau de Psicologia –48 en total– i un altre gruix està format pels alumnes de Dret –29–; la resta es reparteixen per diferents titulacions, en fins a 156 assignatures. Segons el mateix document, a l’equipament alturgellenc ofereixen classes 35 tutors actualment.