La despenalització de l'avortament s'ha tornat a posar sobre la taula al Consell General. En aquesta ocasió, ha estat a través de les reserves d'esmena al projecte de llei qualificada del Codi Penal presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) i Concòrdia, les quals, tot i ser conscients que no serien acceptades per la majoria, han servit per actualitzar la situació amb el Vaticà. Les propostes o requisits per eliminar la penalització anaven lligades, com ja fa temps que escoltem, a aquells casos on hi ha un risc vital per a la mare o per al nounat, ja sigui per malformacions o malalties, o en casos de violació o incest, la qual cosa permetria interrompre l'embaràs un cop hagin passat més de 14 setmanes, amb el topall a la vint-i-dosena.
L'encarregat de donar resposta als grups ha estat el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que ha manifestat la voluntat del Govern "d'aconseguir la despenalització", sempre que "no posi en perill el model institucional del Coprincipat", és clar. Per tant, "hem de trobar un equilibri que ens permeti tenir totes dues coses", però "l'Església és el que és", diu, "a ningú se li escapa". Tot i així, hi va haver un moment en què les relacions o negociacions amb la Santa Seu sí que semblaven anar a bon ritme, però això era quan hi havia tant l'antic pontífex, el Papa Francesc, com l'anterior bisbe d'Urgell, Joan Enric Vives. Amb els nous actors, el Papa Lleó XIV i el bisbe Josep-Lluís Serrano, sembla que "se'ns hagi apagat el far", diu metafòricament Baró, amb els quals reconeix haver detectat "una actitud de precaució", especialment amb el copríncep episcopal.
Tot plegat, sumat al fet que "el que per a nosaltres és un minut, per al Vaticà és un any", fa que les esperances tant de l'oposició com de la majoria del Consell d'arribar a aquest "equilibri" es difuminin o, com a mínim, vegin un horitzó encara més llunyà. Tot i així, la consellera general de Demòcrates per Andorra, Maria Martisella, comenta que "estem fent una feina ingent perquè el text arribi a bon port", tot i que reconeix estar treballant amb "prudència". No obstant això, deixa clar que "la voluntat del nostre grup és poder votar la despenalització de l'avortament abans que acabi la legislatura", però mai posant en risc el Coprincipat.
El que exposava la presidenta del GPS, Susanna Vela, a l'hora de presentar la reserva d'esmena, és que "sembla que cada vegada anem més enrere amb aquest tema", i per això instava a Govern a "posar-se les piles". També va aprofitar per defensar que "el nostre partit no és avortista, sinó que simplement defensem el dret de les persones", i "no podem permetre que les dones hagin de marxar a fora si volen avortar, amb tot el que això suposa". Per la seva part, la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, recordava que "fa anys que organismes com Nacions Unides o l'Organització Mundial de la Salut alerten que la penalització atempta directament contra els drets de les dones", i recrimina a l'executiu que "encara no hagin fet res quan l'any passat –recordem, amb el Papa Francesc i Joan Enric Vives– deien que era possible".
D'altra banda, la presidenta d'Andorra Endavant, Carine Montaner, assegura rotundament que "nosaltres no posarem en risc, en cap cas, el Coprincipat", és per això que "necessitem indiscutiblement el vistiplau del Vaticà". Manifesta que "lluitarem per mantenir el nostre model d'Estat", ja que, "a més, les dones poden avortar a l'estranger". Explica que, "evidentment, si marxa el copríncep episcopal també marxa el francès, i no disposar del suport de França seria molt negatiu en tots els aspectes", així que "rebutgem absolutament passar a ser una república".
Montaner també va aprofitar per recordar que "actualment no hi ha cap dona ni cap metge a la presó", a la qual cosa Vela li va replicar que, "llavors, per què el càstig figura al Codi Penal?". La consellera del GPS tampoc no va desaprofitar l'oportunitat per "recordar-li al Vaticà que Andorra és un país laic i amb llibertat de culte", així que "les seves normes no tenen per què estar subjectes al conjunt de la societat". Tot i així, el model institucional que tenim és el que és i, efectivament, l'Església hi té molta influència. Sigui com sigui, "no acceptarem que la dona sigui la moneda de canvi per mantenir el Coprincipat", sentencia Vela.
