El conseller d’Educació espanyol, Bartomeu Bauçà, repassa el present i futur d’aquest sistema educatiu. Remarca el compromís amb Andorra després del tancament d’alguna escola per la davallada d’alumnes i el context econòmic. Una mostra d’això és el volum d’activitats que organitza l’ambaixada i les millores incorporades en el sistema.
En el cas de l’avançament de l’anglès a quatre anys és un objectiu d’aprenentatge de llengües, pedagògic. Està força demostrat en els estudis lingüístics recents, sobretot per part de la divisió de política lingüística del Consell d’Europa, que la introducció de les llengües des de molt jove afavoreix l’aprenentatge. Sóc especialista en lingüística i he estat al Consell d’Europa fent estudis sobre influències entre les llengües, multiculturalitat...
Les estructures lingüístiques configuren el cervell d’una manera i, a mesura que passa el temps, és més difícil aprendre una altra llengua, per les estructures lingüístiques que s’han solidificat en el cervell. De fet, quan una persona aprèn una llengua de gran, la fonètica mai és la d’aquesta llengua perquè les estructures lingüístiques ja s’havien habituat a una altra. Per tant, en les famílies de pares bilingües la idea és que cada un parli amb el seu fill la seva llengua i el nen no té, si és un infant normal, cap problema per parlar les dues llengües des del bressol.
Per això, avançar l’aprenentatge als 4 anys té aquesta virtut. I es podria començar als dos anys perfectament, però aleshores faltarien mitjans, professors. Això per una banda, i per l’altra, la iniciativa ens permet oferir el millor que tenim a Andorra. En aquest cas, com que disposem de professorat, ho hem començat a aplicar.
Vostè va declarar que aquestes mesures són una mostra del compromís del Govern espanyol amb Andorra.
El compromís hi ha estat sempre. L’any passat va aparèixer publicat que el sistema espanyol deixava d’impartir classes de francès. El fet és que no hi havia demanda. Tenim grups de francès amb tres i quatre alumnes, i els estem fent. I tenim especialista de francès a totes les escoles. Però si la societat no ho demana... A primer de primària no hi ha hagut prou sol·licituds i, per tant, no s’ofereix. Si tres pares demanen el francès, no posarem un professor per tres persones. Això s’ha d’entendre.
¿Quan seria el nombre mínim d’alumnes?
El mínim haurien de ser sis o set alumnes.
Recentment l’ambaixador de Portugal ha tornat a reiterar la necessitat que el portuguès s’imparteixi a les escoles i que almenys s’ofereixi en un sistema educatiu. ¿Creu que seria possible al sistema espanyol?
El primer sistema que té la responsabilitat de veure com introduir el portuguès és l’andorrà, perquè és el de la casa. Després, veient tot això, caldria veure si el sistema espanyol el podria introduir. Però cal tenir en compte que el sistema espanyol ja té el català i el francès i l’anglès, com a opcions. A primer d’ESO els alumnes tenen cinc hores d’institucions d’Andorra, que inclouen el català com a llengua, tot el currículum espanyol i francès o anglès obligatori i l’altre optatiu. De bona voluntat en tenim, però que m’expliquin com introduir aquí el portuguès. Perquè els nostres alumnes tenen 35 hores setmanals de classe.
Ara bé, estem oberts. Si el sistema andorrà veu la manera d’introduir-lo, nosaltres podem aprendre d’ells. Perquè a hores d’ara no en veig la possibilitat. Però no és que ens hi neguem. Perquè el francès l’ha introduït al Liceu. Una optativa de portuguès sempre es pot fer a l’institut, però el que demana l’ambaixador portuguès no és això.
A més d’aquestes millores que s’introduiran el proper curs, ¿hi ha altres innovacions previstes de cara al futur?
Se n’hauria de preveure. No ens agrada que el nostre sistema estigui en penúria. Que es digui que s’ha tancat aquella escola... Volem estar aquí amb totes les conseqüències i pensant coses per millorar. Sempre. Tenim un professorat seleccionadíssim. Han de ser funcionaris a Espanya i passar un concurs per venir a Andorra. Només cal mirar les activitats culturals que estem fent. Estem inundant Andorra d’actes culturals. El concert de la Big Band, l’Olimpíada de matemàtiques, els actes d’aula oberta... Jo crec que ja no podem donar més de si.
Ha recordat que en el passat s’han viscut moments durs, com el tancament d’escoles.
L’any passat es va tancar la de la Massana. Però aquest centre tenia 50 alumnes i hi teníem sis professors més tot el que donava el Govern d’Andorra. No podem tenir un professor especialista d’anglès, de francès, de música en una escola amb 50 alumnes. I amb la situació econòmica que estava vivint Espanya, s’havia d’entendre. Si no hagués estat per la conjuntura econòmica no s’hauria tancat l’escola. Però la situació era impresentable al contribuent espanyol. Que a Galícia es tanquin escoles petites de poble i que es mantingui una escoleta al poble de la Massana, que és a Andorra...
Tot i així, ha comentat que s’ha estabilitzat el nombre d’alumnes.
S’ha anat perdent alumnat a primària, perquè estan sortint des d’aquí cap a l’institut els cursos nombrosos. L’institut es manté i creix. Però a primària es perd perquè surten cursos nombrosos, de 20 o 25 alumnes, i els que entren són de 12 o 13. Està estabilitzada l’entrada però en el còmput global es perden uns 30 alumnes a primària.
¿L’augment a l’institut pot venir d’estudiants d’altres sistemes?
Hi ha un augment més baix a l’ESO i unes sol·licituds importants per fer batxillerat, amb més de 30 sol·licituds. Encara falta perspectiva però es pot apuntar alguns motius. Alguns alumnes que han fet tot l’ensenyament en català, encara que sàpiguen castellà arriben al batxillerat per anar després a una universitat de Madrid, que té molt atractiu a part de Catalunya. I creuen que fer el batxillerat a l’Institut Espanyol permet tornar a posar en forma el castellà. També, l’alumne que ha de fer la selectivitat es pot sentir més segur amb el nostre professorat. I una tercera raó és l’atracció de Catalunya, que pot fer optar pel sistema espanyol perquè el currículum és més proper al que demana la universitat espanyola. Això només són possibles raons.
¿Ja han sorgit algunes propostes de la comissió mixta hispano-andorrana encaminades a reactivar el sistema espanyol?
Hi ha un informe fet d’un grup de treball hispano-andorrà, que ha presentat unes conclusions, però no estan consensuades perquè hi ha hagut les eleccions i un canvi de partit al Govern. Ara cal esperar a parlar amb el nou equip i analitzar les mesures que cal consensuar. Es tracta de totes les coses que millorin la nostra oferta aquí i permetin mantenir el nivell actual d’alumnes. Es tracta d’aportar col·laboració, no inversió. No parlem de diners, sinó de col·laboració de personal docent, pedagògica. Però no en puc parlar perquè és sobre la taula de la ministra.
Fa uns anys hi va haver queixes dels interins. ¿S’hi han trobat solucions?
Hi ha un problema d’interinatge a Espanya que es trasllada a Andorra i a tot l’exterior. El que és clar és que cal substituir les baixes amb els interins. Tenim, però, alguns interins de tot l’any. En aquest cas, caldria reconvertir-los en funcionaris. També s’hauria d’augmentar el sou perquè quan es troben a l’exterior gairebé no els arriba. Els interins representen un 10% de la plantilla.
En el passat també hi ha hagut queixes de la inestabilitat del professorat.
El professorat pot venir a Andorra per adscripció temporal (per dos anys renovables fins a sis) o per comissió de serveis (per un any). El desavantatge és que el canvi es produeix sovint i això no permet als pares conèixer el professor de tota la vida, tal com voldrien. Però això té avantatges. L’Estat inverteix perquè tornin al país d’origen el que han après. I Andorra permet el dinamisme que aporten els professors, que no tindrien si fes vint anys que fossin aquí.
Hi ha professors de diferents zones, i això ofereix una gran riquesa. Moure’s pel món és un enriquiment i per a l’infant també, perquè no es tracta d’ensenyar geografia sinó de poder explicar la geografia que has viscut, les experiències viscudes, sobretot avui, en la globalització.
Aviat tocarà renovar el conveni amb Espanya.
Estem pendents que el nou ministeri comenci a rutllar. Espanya no té intenció de marxar. En absolut. Ara sabrem els professors que vénen. Tot segueix el seu ritme.
