Comencem pel que és més immediat? 
Sí, Autisme Pirineu organitzem un acte per a aquest dissabte, a Sant Domènec (17.30 hores), un concert benèfic amb l'Orquestra de Cambra Cadí, que sempre es presta a col·laborar amb nosaltres. Els acompanyarà Mireia Ferrer, que és primer violí a la Scottish Symphony Orchestra de Glasgow. Farà també una masterclass divendres a la tarda, que és a porta tancada... però potser hi podem fer una ullada. No cal ni dir quina il·lusió ens fa tenir una persona d'aquesta talla ajudant-nos. 

Sap que ja sona molt bé? 
Sí, sí, perquè  des de l'entitat, més enllà del nostre objectiu central, també volem treballar per crear lligams socials, xarxa, vincles entre les persones, i el tema cultural ens agrada molt, i quina millor manera que fer-ho a través de la música?!

Parla amb una creient.  
Oi que sí? És la clau. Som gregaris, els humans, i ara estem com desvinculats, trobo. 

Autisme Pirineu és nova nomenclatura.  
Sí, anteriorment érem Autea Alt Pirineu, però com que era el nom cedit per Autea Andorra –i els ho agraïm enormement– portava a certa confusió alguna gent. Alguns es pensaven que potser haurien de pujar a Andorra per ser atesos. Així que vam veure que ens havíem de rebatejar. A banda, finalment som dues entitats diferents, en dos països diferents i dues administracions diferents. 

Però el vincle es manté?
Sí, però menys. Autisme Pirineu ja vola sol, tot i que els objectius siguin diferents. A banda, ens han estat donant el suport psicològic, desplaçant aquí els seus professionals. A partir d'ara, com era objectiu nostre des del principi, podrem començar a comptar amb professionals nostres, del territori. Ho estem aconseguint i ja tenim una persona de referència que muntarà l'equip i el formarà, una neuropsicòloga que serà el pal de paller. Després necessitem logopeda i altres especialitats. 

Fent passos, felicitats.  
Era la nostra obsessió des del començament. A Andorra, Autea té tanta demanda que s'ha de reconèixer que feien un gran esforç baixant aquí, per complir el compromís amb nosaltres, que sempre ho han fet. Però necessitàvem aquesta independència. Necessitàvem trobar els recursos, és clar. 

Complicitats? 
He de reconèixer que les administracions locals, totes, ens han obert les portes, tant local com comarcal com la Diputació. Veig que quan hi ha una entitat especialitzada i amb empenta, ells tenen un finançament destinat a això, però els has de presentar el projecte, és clar. 

Van a tota marxa. 
Sí, estem a ple rendiment. L'equip professional d'atenció psicològica, amb logopedes,  oferirem atenció individual i a famílies, activitats grupals per a canalla, que millorin les habilitats socials, i servei de diagnòstic. Això ens té eufòrics. També posarem en marxa l'escola de famílies, a finals d'abril.

Parats no estan, no. 
Sí, i com que el nostre àmbit és la vegueria, de moment estem centrats en l'Alt Urgell, però preparant els projectes per, diguem-ne, exportar-los a banda i banda del port del Cantó. Per això, de moment, aquesta escola de famílies serà presencial o virtual, depenent d'on es trobin ells. 

Més, més.  
El 25 de juny celebrarem les segones jornades Autea Pirineu, centrades en l'àmbit educatiu i l'escola inclusiva. Estan en peu de guerra, ja heu vist, i els hem donat tot el suport.