L’escriptor i periodista Joaquín Abad ha publicat el llibre El lobby gay andorrano. Las redes invisibles del poder en el Principado. Darrere del títol cridaner apareixen una sèrie de noms amb la seva trajectòria i els càrrecs en un redactat una mica més treballat que un currículum i el LinkedIn.
En el pròleg s'explica que "als països petits el silenci pesa més que la paraula" i que "en un territori així, no fan falta conspiracions sorolloses perquè existeixin influències: n’hi ha prou amb xarxes de confiança, lleialtats discretes i afinitats compartides". Tot seguit, hi ha una mena de qui és qui amb una entitat bancària inclosa en el primer capítol.
No ens hem d'esquinçar les vestidures i cridar a sometent. La Constitució protegeix tot ciutadà de qualsevol tipus de discriminació i l'adhesió d'Andorra al Consell d'Europa va comportar també la ratificació del Conveni Europeu de Drets Humans, que també prohibeix tota mena de discriminació. Des del 21 de juliol del 2022 es permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.
El cap de Govern, Xavier Espot, presentat en el llibre com "el poder i la discreció" va reivindicar la seva condició de gai en una entrevista a Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) el passat mes de setembre reconeixent que hi ha sectors que veuen l'homosexualitat com una anomalia."No me n'he amagat mai", va dir tot desitjant que la seva declaració pública pugui ajudar joves que es troben en una situació complicada per la seva orientació sexual.
La majoria de temes abordats al llibre són prou coneguts per la població i han estat publicats fins i tot en mitjans de comunicació, com la que va ser anomenada la boda de l'any (2018) entre Jordi Cerqueda Donadeu i Fernando Romero, la seva parella de tota la vida. L'enllaç va tenir ressò fins i tot en mitjans de comunicació espanyols. I malgrat que al pròleg del llibre es defineix el col·lectiu gai andorrà com a poc sorollós i discret, "amb converses que mai deixen rastre escrit", el casament esmentat no va ser precisament discret, perquè hi va haver una xocolatada a la plaça Major d'Ordino oberta a tothom mentre actuaven els castellers d’Andorra i l’esbart.
El que queda clar és que en l'elaboració del llibre hi ha un exhaustiu treball de recerca d'hemeroteca i una sorprenent capacitat de producció per part de l'autor, capaç d'editar publicacions sobre la corrupció al Partit Popular, al PSOE; de fer biografies de Santiago Carrillo, l'emèrit Joan Carles I, la reina Letizia, l'argentina Cristina Kirchner, de les putes de Franco, dels amants de Sofia o els de Felip, de les dones de Pedro Sánchez o dels homes d'Isabel Díaz Ayuso.
La seva àmplia producció inclou una novel·la sobre Pablo Escobar, ETA i Andorra, una altra sobre els secrets que hi ha sota el llac d'Engolasters i el seu vaixell insígnia, L'andorrà, amb una demanda de segrest del llibre que va fer llufa i del qual ha venut quasi 15.000 exemplars, tot un best-seller. Té clar que l’èxit de les seves novel·les té a veure amb l’omertà sobre l’origen dubtós d’algunes de les nostres fortunes que, sosté, havia regnat entre nosaltres. Tot això amb la recepta d’embolicar personatges de carn i ossos en històries truculentes amb l’excusa que ell es limita a fer ficció, almenys en un 80%. A partir d’aquí, tot s’hi val.
Joaquín Abad, exdirector de El Caso i de La Crónica de Almería és tan prolífic que un pot arribar a imaginar que té un grapat d'Oompa-Loompes dels de Charlie y la fábrica de chocolate en un hivernacle d'El Ejido (Almería) treballant a tota màquina en la redacció dels seus llibres per superar l'iraquià Mohammad Shirazi, autor de més 1.200 obres. I pel que fa a una mateixa temàtica, hi ha el romanès Nicolae Iorga, que en va fer més de 1.000 dedicades a l'antisemitisme.
Abad potser no tindrà temps d'escriure'n 1.000 sobre Andorra, però no tantes sobre el col·lectiu gai que, per cert, té autèntiques joies, com Maurice d'E.M. Forster, Tan poca vida de Hanya Yanagihara o la curiosa Las Malas, de l'escriptora argentina Camila Sosa Villada.
En les primeres pàgines de El lobby gay andorrano. Las redes invisibles del poder en el Principado, que es pot comprar per Amazon, Abad escriu que "les trajectòries personals es llegeixen amb la mateixa atenció que els comunicats oficials" i "aquí, les institucions són sòlides, els cognoms coneguts". Biografies amb un títol cridaner. Per tant, res de nou sota el sol. O sota la neu.