Els comuns van encarregar a principis d’any un estudi per avaluar si és viable aprofitar els residus dels treballs silvícoles per generar combustible per a les calderes de biomassa i, fins i tot, si podia ser rendible construir una planta de producció d’estella. Els mandataris ja en tenen el resultat i segons el document al qual ha tingut accés el BonDia les conclusions no són especialment optimistes, ja que el valor de la fusta i l’estella no és “econòmicament rendible per a la concessió del seu aprofitament a canvi del servei forestal”. “En les condicions actuals, es desestima l’interès en l’aprofitament de fusta per produir estella de biomassa”, apunta l’estudi, que també desestima “l’opció de l’aprofitament exclusiu de la fusta grossa dels boscos d’Andorra” perquè els marges econòmics són negatius.

Segons es detalla, actualment el consum mitjà d’estella de biomassa en les diferents calderes instal·lades a Andorra (a l’escola andorrana d’Encamp, al centre esportiu d’Ordino i a l’escola andorrana de Sant Julià, a més d’algunes calderes d’edificis privats de la Massana i Canillo) és de 1.200 tones anuals, una xifra “estable des dels darrers cinc anys”. En aquest sentit, s’apunta que hi ha una empresa, Tot Boscos, que produeix estella al país i que també en fa la distribució final. Així, els darrers anys els tractaments forestals comunals aprofiten unes 553 tones per any, és a dir, un 25% de les necessitats del mercat, per tant, es considera que la quantitat de fusta que s’aprofita a Andorra “és suficient per al consum d’estella nacional”.

Mercat i marges
A parer dels autors de l’estudi, Silvagrina SL Enginyers Consultors, “el mercat d’Andorra per a l’estella de biomassa és molt reduït” i tan sols representa el 33% de la producció estimada de 4.500 tones que hi hauria d’haver per “fer rendible una planta d’estelles”.

D’altra banda, i pel que fa al marge econòmic, s’explica que en base als preus dels treballs forestals actuals, el cost de la tala i extracció de fusta, representa una mitjana de 2.700 euros per hectàrea. Ara bé, si en la zona de treball s’hi ha d’incloure el tractament de les restes vegetals, trossejar in situ o treure fora del bosc les restes vegetals, el cost pot suposar un increment de fins al 50%, arribant a més de 4.000 euros per hectàrea.

En canvi, el preu de compra de la fusta extreta és de 26 euros per tona si és fusta prima (menys de 25 centímetres de diàmetre) o de 36 euros per tona en el cas de la fusta grossa (més de 25 centímetre de diàmetre). Per tant, “un cop analitzat el cost de la gestió forestal i el preu de venda de la fusta extreta del bosc, el marge final és negatiu, excepte quan hi ha la tala final o regeneració”. En concret, l’acumulat final té un marge negatiu de 5 euros per tona.

En el cas concret de la producció d’estella, els marges tampoc milloren. L’estudi recorda que el preu de subministrament del producte, segons la darrera adjudicació feta per concurs internacional del Comú d’Ordino l’octubre passat és de 138 euros per tona. Si es té en compte que en el procés de transformar la fusta en estella en resulta una pèrdua estimada del 50%, cal pensar que cada tona de fusta extreta es correspon a 500 quilos d’estella, “el que equival a 69 euros al preu de la fusta extreta”.

Un estudi elaborat també per Silvagrina el 2020, apuntava que per produir 4.500 tones d’estella al país, el mínim perquè la planta fos rendible, el cost de producció de l’estella se situava en 53 euros per tona. En canvi, segons els preus actuals de compra de fusta i de venda de l’estella, el marge per produir-la és de 43 euros per tona per la fusta petita i de 33 euros per tona per la fusta grossa, per sota del cost de producció.

Gestió forestal
Amb tot, l’estudi sí que apunta una necessitat de millorar la gestió forestal, que es considera que acumula “un important retard”, ja que només s’ha tractat un 10% (916 hectàrees) de la superfície global, per la major vulnerabilitat dels boscos pel canvi climàtic i per “la importància creixent del seu valor social”. Per això es recomana “fer un esforç” durant els pròxims 20 anys i arribar a un total de 4.007 hectàrees gestionades. 

Així doncs, es considera “una decisió estratègica incentivar el consum de l’estella de biomassa com a solució a l’ús de la fusta resultant de la gestió forestal”. Però recorden, perquè el sector sigui una realitat, “cal augmentar fins a quatre vegades el consum actual”, passant de les 1.200 tones anuals a més de 4.500. En aquest sentit, apunten que les ajudes econòmiques a la transició energètica “no són suficients per motivar el canvi de calderes de gasoil a calderes de biomassa”, per això “és necessària una ajuda important i específica en la biomassa”. 
Igualment, creuen necessari incentivar la instal·lació de calderes de biomassa de potències superiors a 200 kW, dirigides a edificis públics, industrials o edificis plurifamiliars, de la mateixa manera que consideren que introduir la biomassa en la xarxa de cogeneració de FEDA “és possiblement una bona oportunitat per als boscos d’Andorra”. Per fer realitat una planta de producció d’estella, indiquen que facilitaria la seva implantació el fet de posar a disposició un terreny públic per estalviar el cost del lloguer d’un terreny privat i que la superfície mínima hauria de ser de 5.000 metres quadrats.

Finalment, assenyalen que el sistema de la concessió pública “pot ser una bona fórmula administrativa” per “garantir la continuïtat en el temps de la gestió forestal i garantir els recursos econòmics necessaris a llarg termini”. Ara bé, la durada hauria de ser d’entre 20 i 30 anys. Des del seu punt de vista, la concessió en lloc del contracte actual “suposa salvar el principal escull de la continuïtat dels treballs de gestió en el temps, principalment per la manca de recursos econòmics”.

De la mateixa manera, s’apunta que també es podria analitzar la possibilitat de catalogar el projecte d’interès nacional per part del Govern, amb una gestió compartida entre administracions locals i la central. Ara bé, tenint en compte que la fórmula podria suposar una “pèrdua de sobirania comunal”, indiquen que primer caldria analitzar-ne la “viabilitat jurídica”.