Ja és aquí el gran ritual del capitalisme modern: el Black Friday, aquesta festa global del “compra ara o seràs un perdedor”. Ens prometen felicitat a cop de descompte, com si la vida fos un catàleg d’Amazon. Ens diuen que és una oportunitat única, però el que és únic, en realitat, és la manera com aconsegueixen que treballem tot l’any per gastar-nos-ho tot en un sol cap de setmana.
El Black Friday és l’expressió més pura del capitalisme d’espectacle que denunciava un vell filòsof de barba blanca (bé, potser ell no va viure per veure influencers fent unboxing, però s’ho devia imaginar). Ens venen la idea que, si no tens l’últim model de mòbil o unes sabatilles que costen com un lloguer, ets algú antiquat, pobre o, pitjor encara, “fora de tendència”. El sistema s’alimenta del nostre desig constant de tenir més, encara que el que realment necessitem sigui menys.
Però no ens enganyem: no és només una qüestió de compres. És un mecanisme de control social. El capitalisme ens converteix en consumidors obedients, sempre insatisfets, que busquen la felicitat dins d’una bossa de plàstic. Ens vol cansats, endeutats i massa ocupats buscant ofertes per pensar en alternatives. I, si pot ser, fent cua a la porta d’una gran superfície a les cinc del matí. L’alienació, avui, porta codi de barres.
l’alternativa?
I quina és l’alternativa? Doncs començar per recordar que no som clients, sinó persones. Que el valor d’una comunitat no es mesura en euros gastats, sinó en relacions construïdes. En lloc de competir per qui compra més barat, podríem cooperar per viure millor. El cooperativisme –aquest vell invent que el capitalisme intenta ridiculitzar– és una eina poderosa per recuperar el control tant de la nostra economia com del nostre temps.
Imagina un Black Friday diferent: en lloc de rebaixes massives, tallers de reparació comunitària; en lloc de descomptes enganyosos, mercats d’intercanvi o de segona mà; en lloc de comprar compulsivament, projectes cooperatius on el benefici és col·lectiu i no acaba a un paradís fiscal. No és utòpic: ja passa arreu. Cooperatives d’habitatge, culturals, supermercats gestionats pels propis veïns, grups de consum, plataformes tecnològiques ètiques... petites revolucions quotidianes que demostren que una altra economia és possible.
A més, el consum responsable no és una penitència, és una llibertat. La llibertat de no deixar-se manipular. De triar productes locals, sostenibles, fets amb dignitat. De saber que darrere del que compres hi ha persones, no algoritmes. Potser no tindrem el darrer gadget, però tindrem alguna cosa més valuosa: coherència, consciència i comunitat.
Així que, quan arribi el Black Friday i t’inundin els correus amb “OFERTES IRRESISTIBLES”, respira fons i pensa: realment ho necessito? O és el sistema el que em necessita a mi per continuar girant? Potser la millor oferta és no comprar res. O, millor encara, invertir en vincles i projectes compartits, que no s’espatllen ni queden obsolets.
Perquè, al cap i a la fi, el futur no es compra, sinó que es construeix, colze a colze.
