La decisió encara no està presa,  perquè allò que es faci haurà d’anar en consonància amb les mesures que adoptin la resta de països europeus, però per avançar-se al virus, per veure venir possibles rebrots, el Govern estudia dues eines: la tecnologia Bluetooth que avisi l’usuari si ha estat massa a prop i massa temps d’algú que s’ha infectat, i l’anàlisi de les aigües residuals. Serà, no obstant això, “a partir del setembre”, ha puntualitzat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.

“Estem dibuixant una col·laboració amb entitats de fora perquè sembla que el monitoratge de les aigües fecals pot ser predictiu de l’inici d’un rebrot”, va confirmar Benazet, que va qualificar aquesta opció de “molt interessant”.

L’altra eina que ajudaria a evitar l’expansió del virus seria l’ús de tecnologia Bluetooth però sempre de manera “voluntària”, ha especificat, que garantís l’anonimat de l’usuari i descartant absolutament qualsevol passaport sanitari. Posa com a exemple Islàndia, on el 60 per cent de la població ja estaria utilitzant una aplicació d’aquestes característiques i va puntualitzar que en el cas de col·lectius com el de la gent gran, que són els més vulnerables però on el percentatge d’usuaris de tecnologia és menor, hi hauria opció d’altres eines diferents al mòbil (polseres, per exemple). “La bretxa digital existeix, és clar, i aquestes eines mai no seran substitutives, sinó complementàries” d’altres fórmules de detecció de possibles casos, puntualitza Marc Pons, director d’Actua Innovació. Amb tot, considera Benazet, “com més persones s’hi adhereixin” més eficaç serà el sistema.

El cas és estar preparats per al que pugui venir amb un virus a qui no acaben de veure la cara. “Fa un parell de setmanes ens pensàvem que tindria un comportament estacional i ara ja en tenim dubtes”,admet Benazet, justificant així la rebaixa d’uns graus en l’optimisme que havia manifestat dies enrere sobre les possibilitats de circular lliurement i sense mascaretes en un termini més aviat curt. Ara opta per una major cautela: “Jo crec que hem recuperat ja molta normalitat, amb mesures de precaució; si fóssim com Nova Zelanda i poguéssim fer vida endogàmica ja pràcticament ens podríem treure les mascaretes, però hem de tenir interacció amb els veïns, i per tant, ser més cauts”.

Ser un país tan permeable a l’exterior, va recalcar, està a l’origen d’una incidència tan alta de la malaltia (1.100 casos per 100.000 habitants) equivalent a la de Madrid. Però menys letal.

Un virus menys virulent?

Només una “sensació” que “no es pot mesurar”, però el que perceben els sanitaris que s’enfronten cara a cara amb el virus de la Covid-19 és que “la càrrega infectiva ha baixat”. És el que explica el director general del SAAS, Josep Maria Piqué. No hi ha dades que puguin objectivar l’afirmació més enllà del que veuen en el dia a dia, però el cas és que el que apareixen ara són casos d’asimptomàtics o amb càrrega viral baixa.

Aniria en la línia de les afirmacions d’algun metge italià, va intervenir Benazet, que s’està referint a un suposat “envelliment” del patogen. “Però el cert és que d’altra banda també tenim més capacitat diagnòstica” que permet trobar els positius més ràpidament, va matisar. A banda, no es coneix al detall quina és la taxa de transmissibilitat del virus. Així que aquest hipotètic afebliment del virus està en realitat per veure.

En el que manifesta tota la fe l’equip és en la capacitat diagnòstica a través de les proves TMA: detecten una càrrega viral més baixa que les PCR i permeten afinar molt més, a banda de no generar falsos resultats, insisteix Piqué.