Les pluges que han anat caient des de la primavera a gran part del país i les tempestes de finals d’agost i de setembre han fet que, malgrat la forta calor de l’estiu, el terreny estigui força humit i propens per al creixement de bolets en moltes zones boscoses. De fet, ja fa dies que es cullen bolets a cabassos.
“Les temperatures no han estat massa fredes i no hi ha hagut ventades que puguin assecar el terreny”, explica Manel Niell, biòleg i especialista en micologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). Tot i això recorda que sempre pot haver-hi imprevistos, com ara l’arribada prematura de gelades a cotes baixes o la manca de precipitacions.
Els primers bolets que van sortir van ser els que ho fan a la matèria orgànica morta i no a les arrels dels arbres com el xampinyó salvatge i l’apagallums o paloma. Aquest darrer és un bolet molt gros i comestible, característic tant per la seva forma esvelta de para-sol com pel seu to blanquinós guarnit d’escames de color d’avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat.
A més també van començar a aparèixer a principis d’aquest mes els ceps, els pinetells, els rovellons, els rossinyols i els camagrocs. Aquests últims no van sortir l’any passat fins ben entrat el mes d’octubre La part més afavorida és la del Pirineu Occidental, que inclou Andorra, i les primeres espècies s’han trobat a partir dels 1.300 i 1.400 metres.
Com apunta Manel Niell, a Andorra existeixen almenys 2.000 espècies de bolets. Entre les que són comestibles i més habituals, a banda dels ja esmentats hi ha la murga, la trompeta groga, el rossinyol, el fredolic i el peu de rata.
Els fredolics formen part dels bolets tardans –com la llenega o la llengua de bou– que surten a les pinedes amb els primers freds, d’aquest fet li ve el nom. És de carn blanca i comestible, tot i que ni de bon tros tan gustós com el camagroc o el rovelló, potser el bolet més popular, que saltat amb all i julivert és un dels plats més senzills i cobdiciats als restaurants.
De rovellons se’n poden trobar de setembre a desembre, aproximadament. Els rovellons més joves tenen el barret convex, mentre que els més grans el tenen més aplanat. Per assegurar-nos que es tracta d’un rovelló, a més de l’aspecte, el millor és confirmar que el bolet desprengui un líquid vermellós quan es talla.
A mesura que avanci la temporada, els bolets aniran baixant de cota i se’n podran trobar al prelitoral, on n’hi haurà fins ben bé el mes de desembre, sempre que el temps acompanyi. El punt àlgid de producció serà a partir del 15 d’octubre i fins a mitjans de novembre.
La bona temporada boletaire contrasta amb el fet que els últims anys la producció de bolets al Pirineu ha caigut al voltant d’un 20%. Precisament, un dels factors que han estudiat Andorra Recerca i Innovació és l’efecte del canvi climàtic en la producció de bolets.
Es preveu que amb el canvi climàtic es produeixin variacions en la diversitat i producció dels bolets. Un augment de temperatura podria prolongar la seva producció cap a l’hivern. D’altra banda, unes precipitacions més escasses o més tempestuoses provocaran una reducció de les produccions.
Des del 2019, la producció d’alguns bolets ha caigut en picat, tal com mostren les dades de l’AR+I d’un estudi micològic que van publicar en el seu portal web. Tant els ceps com els rossinyols i els rovellons han disminuït. El 2018 es van detectar 5,51 quilos per hectàrea de ceps, mentre que el 2023 la xifra va ser del 0,1. En el cas del rossinyol, es va passar dels 3,63 kg/ha el 2018 als 0,1 el 2023. Pel que fa al rovelló, la baixada és encara més pronunciada. Dels 17 kg/ha el 2018 es va arribar als 0,1 el 2023.
