Bolets, però en poques quantitats

L’estiu, extremament càlid i sec, no augurava una bona temporada per als bolets. Ara bé, l’arribada de pluges constants amb períodes de sol, més a la zona sud que al nord del país, han afavorit que comencin a sortir els primers bolets d’aquesta tardor. El micòleg d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) Manel Niell, que ja s’ha endinsat pels boscos andorrans, apunta que aquest any la producció “no està sent una meravella”. “Han aparegut espècies, com ara ceps i rovellons, però no en grans quantitats”, assegura.
La gent que és experta en la matèria i saben on anar per trobar-ne, van aprofitar per anar a recollir bolets després de les pluges d’agost. Un exemple d’aquests és el Jose Silva, que a principis de setembre es va endinsar als boscos de fàcil accés de la zona del Tarter, d’Ordino i de la Rabassa a la recerca de bolets. “Per començar la temporada, penso que la quantitat de bolets és la corresponent”, afirma. En el seu cas, va trobar una gran varietat d’espècies comestibles com ara ceps, rovellons, potes de perdiu i rossinyols. Altres, tenen una visió més positiva i asseguren que ara per ara està sent una “molt bona” collita, com és el cas d’en Marc Tomàs, que ha trobat ceps, rovellons i moixerons per la zona de la Peguera de Sant Julià de Lòria. “Ara mateix el bosc està bastant bé, però no hauria dit el mateix tres setmanes enrere, perquè estava tot molt sec”. 
La gent més veterana afegia que a banda de les condicions meteorològiques i ambientals, la biodiversitat de la zona també és molt important per afavorir la proliferació de bolets. La Paquita Brugulat, que a l’època recollia bolets tant a Andorra com a l’Alt Pirineu, alerta que hi ha un problema greu amb el creixement sense control de l’herba. “Cada vegada hi ha boscos amb l’herba més alta perquè no hi ha bestiar que se la mengi, i això fa que el terra no estigui net perquè els bolets puguin créixer en condicions”, explica. Precisament el Ramon, un altre veterà boletaire, apunta que la manca de bestiar, sobretot d’ovelles, fa que no surtin tants bolets. “Fa 50 anys hi havia moltes carreroles, una espècie de la qual avui dia només se’n troba un 10%”, alerta.
Els qui encara viuen de pagès, com ara la Teresa de Civís de les valls del Valira, els bolets són un producte més de la seva alimentació. La Teresa diu que a la muntanya limítrofa hispanoandorrana encara no se’n troben i que caldrà esperar que arribin més ruixats perquè comencin a sortir-ne.
Ara bé, els més veterans, com els de pagès, consideren que el millor moment per buscar bolets serà a l’octubre. “Si plou una mica més, podríem tenir una temporada molt bona”, diu el Ramón, precisant que si cauen quatre gotes, els fongs sortiran en obagues, i si cauen bons ruixats, proliferaran a les solanes.

Recollir bolets
El micòleg de l’ARI Manel Niell aconsella no agafar ni tocar els bolets que no coneixem i recorda que de les sis mil espècies de fongs que es poden arribar a produir al país, avui dia se’n coneixen un miler, només entre una vintena i una trentena són comestibles. Niell ressalta que tots els organismes del medi compleixen una funció vital en l’ecosistema i per això s’ha d’evitar que es malmeti el mínim possible el sòl. A títol d’exemple, el micòleg assenyala que no s’han de collir mai els bolets que es troben a peu de carretera perquè actuen com a filtre dels metalls pesants i eviten la toxicitat de les plantes així com l’aparició de fongs paràsits.
A l’hora de la collita, Niell recomana que s’agafin els més grans i es deixin els petits per donar temps que el fong produeixi espores i comenci a disseminar-se. A més, per evitar que s’aixafin o es malmetin aconsella que els caçadors de bolets duguin un cistell o similar.
Finalment, en cas que mai s’hagin menjat bolets recomana agafar només un tros, ja que alguns poden arribar a ser indigestos. “El bolet és un condiment, per això se n’han de menjar pocs i no gaire seguits”, matisa.