BPA va moure més de 400 milions en activitats que poden ser delictives

La Batllia està investigant moviments de diners a Banca Privada d’Andorra (BPA) per valor ja de més de 400 milions d’euros que estarien relacionats amb activitats que poden ser delictives, com ara blanqueig de capitals, falsejament de comptes socials, abús de posició dominant, administració deslleial d’una empresa, apropiació indeguda, desviació de fons i corrupció política, segons les fonts consultades pel BonDia.
En concret, aquesta xifra seria la quantitat que s’estaria investigant en el total de les dotze causes judicials obertes en relació al cas BPA. Així, d’una banda hi ha la coneguda com a causa general per blanqueig de capitals a BPA de què recentment la batlle instructora, Canòlic Mingorance, va donar per tancada la investigació amb un aute en què va processar, a part de l’exconseller delegat de l’entitat Joan Pau Miquel –en presó preventiva des del març del 2015–, 23 persones més, la majoria exgestors de comptes de l’entitat però també exalts directius. En l’aute, Mingorance va assegurar que els controls a BPA no eren exhaustius per evitar l’entrada al banc de diners d’origen dubtós i també va remarcar que el mateix Miquel i el director adjunt de l’àrea de control actuaven com a gestors de comptes vip que no eren objecte de cap control del banc en matèria de prevenció de blanqueig. Segons apunten les fonts, d’aquesta causa se’n desprendria que s’hauria mogut prop de 70 milions d’euros sospitosos de blanqueig entre el 2008 i el 2011 amb gestions i transferències des de BPA a la Xina. Aquest cas se centra bàsicament en l’operativa entre BPA i l’empresari espanyol Rafael Pallardó i la seva relació amb el grup xinès de Gao Ping, per la qual està processat a Espanya en l’operació Emperador, que investiga presumptes delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals, contraban, suborn, prostitució i tràfic il·legal de droga, entre d’altres. L’operativa es basava en un entramat de societats que a través d’una xarxa de col·laboradors, entre els quals Pallardó, presumptament participaven en el blanqueig de diners de l’organització a través de BPA mitjançant operacions en efectiu, compensacions o comptes pont. 

Les onze causes
De la investigació de la causa principal n’han anat sorgint noves dades que la batlle ha anat traslladant a altres causes independents, ja que no tenen una relació directa amb la trama principal. En total són onze causes, la més coneguda de les quals és la de la societat Landstreet, en què la Batllia investiga un presumpte delicte major continuat de defraudacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i en què s’estarien investigant moviments sospitosos per almenys 29 milions d’euros. Landstreet és una societat panamenya que es va crear l’any 2007 i era controlada majoritàriament (amb el 50% de les accions) per l’exdirector general de BPA, Joan Pau Miquel, i que teòricament tenia la missió d’assessorar el fons Dolphin malgrat que, segons constaria al sumari, el seu objectiu principal seria presumptament pagar primes sense declarar. Arran d’aquesta investigació la CASS es va querellar contra Miquel acusant-lo d’un delicte major de defraudació en les cotitzacions laborals que no s’haurien dut a terme.
També de Panamà és la societat creada per BPA Serveis, que és objecte d’una altra causa, Redder Management Corporation. En aquest cas s’estaria investigant un sistema de compensacions bancàries i una temptativa d’insolvència punible amb uns moviments sospitosos de prop de 60 milions entre el 2005 i el 2014, amb transferències rebudes de la Xina, el Pakistan o Dubai. En concret, tres empresaris espanyols eren propietaris d’una empresa que estava en situació concursal i haurien utilitzat la societat panamenya per amagar a la justícia espanyola la situació real de la seva empresa operant d’esquena al procediment concursal mitjançant pagaments que haurien rebut de BPA a través de compensacions.

De Pernambuco a Hinton
Una altra de les causes obertes és el cas Collado. Es tractaria d’un advocat mexicà que presumptament estaria lligat al Càrtel de Sinaloa i que hauria mogut més de 40 milions de dòlars en tan sols tres mesos. Aquest assumpte estaria relacionat amb la corrupció política mexicana. Una altra causa relacionada amb aquesta seria la pròpiament dita Sinaloa, en què s’investiga un delicte de blanqueig de capitals contra persona desconeguda amb moviments a BPA del voltant de sis milions de dòlars i que estaria vinculada a membres del conegut PRI (Partit Revolucionari Institucional) de Mèxic. I la tercera seria l’operació Mèxic, que afectaria una caixa de canvi anomenada Tiber (bancs amb poca supervisió externa) i en què s’estarien analitzant diferents compravendes d’immobles, i en què també estaria implicat un diputat del PRI. 
Un altre cas, que segons les fonts farà parlar molt en els propers mesos, és l’operació Pernambuco-Marcelo Oberbrecht, amb diners de BPA que estarien vinculats amb el mediàtic cas Petrobas de corrupció política al Brasil. Es tractaria de més de 100 milions de dòlars que haurien transitat per BPA, molt probablement com a banc pont. La causa està molt pendent del retorn de les comissions rogatòries sol·licitades al Brasil. També de Sud-amèrica són les causes Brisa Tropical i operació Taupa, així com les operacions Manconfort i Hinton. Pel que fa a Brisa Tropical, d’una banda s’està estudiant un possible delicte de blanqueig relacionat amb una joieria de Barcelona i, de l’altra, operacions immobiliàries a l’Uruguai amb societats vinculades a BPA Serveis. En aquest cas s’hauria mogut uns 10 milions d’euros a través de BPA, 6 dels quals s’haurien ingressat en efectiu.
D’altra banda, les operacions Hinton i Grupo Marconfort també podrien estar relacionades. La primera seria una societat panamenya que hauria mogut més de 20 milions d’euros a través de BPA i que tindria com a representant del compte el mateix Joan Pau Miquel. A banda, l’operació Marconfort es refereix a la investigació per desviació de fons de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) a Centreamèrica per dur a terme operacions immobiliàries. S’haurien desviat prop de 200 milions, 80 dels quals haurien circulat per BPA. 
Altres causes obertes serien l’operació Taupa, lligada a persones exposades políticament a Veneçuela. En aquest sentit, Rafael Ramírez, que va ser president de l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA) en l’època d’Hugo Chávez i actualment és ambaixador d’aquest país davant l’ONU, està en el punt de mira. Més concretament, l’Assemblea Nacional veneçolana està investigant el polític per la seva vinculació amb presumptes irregularitats detectades en l’administració de fons públics que es van ingressar a Banca Privada d’Andorra. I finalment hi ha la causa de corrupció política que afectaria l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, que pagava a través d’una societat panamenya la prestació de serveis a l’Ajuntament.