Fa gairebé cinc anys que la història de la lluita per la custòdia de Luna va entrar a formar part de la jurisprudència andorrana. La doctora Rosa Maria Bruna era detinguda quan treballava a l’Hospital per una ordre de la justícia alemanya que l’acusava d’haver-se emportat la seva filla. Va estar 90 dies a presó i mentrestant Luna, la seva filla, va ingressar a La Gavernera, perquè la tutela provisional va passar a l’Estat. Va ser aleshores quan el pare, Peter Tinnemann, se la va endur saltant-se una resolució judicial. Ahir es va celebrar el judici contra Tinnemann. L’acusació particular, personada per la doctora Bruni, demana per a l’exmarit, acusat de segrestar la seva filla el 2011, sis anys i mig de presó. La fiscalia i la defensa, per la seva part, demanen que s’arxivi la causa ja que Tinnemann ja va ser jutjat i condemnat per aquest delicte el 2013 a Alemanya, on només va haver de pagar una multa. La vista oral es va celebrar ahir al Tribunal de Corts, sense comparèixer el processat, que actualment viu a Berlín amb la seva filla.
L’acusació, a més del delicte de sostracció internacional de menor, també l’acusa de desobediència d’una resolució de l’Estat i de l’autoritat, ja que Tinnemann va aprofitar la visita de la filla al centre d’acolliment d’infants per desobeir la resolució judicial que havia atorgat la tutela provisional a l’Estat i es va endur la filla a l’estranger. A més, un cop es tingui sentència penal Bruni iniciarà per la via administrativa un procediment per reclamar una indemnització a l’Estat, que tenint la tutela de la filla “no va prendre les mesures corresponents” perquè el segrest no s’executés. “Han vulnerat els drets de dignitat i els drets fonamentals meus i de la meva filla, i vaig avisar que Tinnemann tenia un pla per segrestar la meva filla i no van donar crèdit a la meva paraula”, va declarar ahir Bruni. Segons la doctora, és el Govern qui té la responsabilitat de recuperar la seva filla i per tot demanarà responsabilitat a l’Estat.
Bruni, a més, també demana la repatriació de la filla, Luna, a Andorra i la guarda i custòdia i que s’inverteixi el règim de visites que ara té ella per a Tinnemann. A més reclama que es retirin tots els llocs de les xarxes socials que fan referència al cas de Luna.
“Cosa jutjada”
Més enllà del delicte, el debat ahir entre acusació, per una banda, i fiscalia i defensa per una altra va ser si som davant d’una causa ja jutjada. Segons la fiscalia i també la defensa, es demana l’arxivament de la causa, ja que Tinnemann va ser jutjat i condemnat a Alemanya pel segrest de la filla pel procediment d’ordenança penal, el 2013, i pel qual només va pagar una multa. L’acusació, però, qüestiona l’ordenança penal perquè per aquest procediment totes les parts han d’estar d’acord, i Bruni tenia presentada una querella criminal i “no li van fer cas”, va dir l’advocat. A més s’agafa al principi de territorialitat i nega que sigui una cosa jutjada ja que també se l’acusa de dos delictes més, que no van ser jutjats a Alemanya.
El 27 d’abril el Tribunal de Corts dictarà sentència, just el mateix dia que Bruni acudirà a una visita judicial a Berlín en què es té previst revisar el règim de visites i la custòdia i per escoltar la voluntat de la filla, que ja té 14 anys i pot pronunciar-se sobre amb qui vol viure.
Actualment, i des de fa un any, mare i filla es poden veure cada quinze dies. Abans, el contacte era per Skype.
Quan el president del tribunal entra a valorar
El judici celebrat ahir, en què només va comparèixer la doctora Bruni, com a part acusadora, va comportar moments tensos. Peter Tinnemann ha fet “el que molts pares farien”, va dir ahir el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan. “¿Està justificant un segrest?”, li va preguntar la doctora Bruni. “Vostè va començar quan es va endur la seva filla quan en tenia la custòdia el pare” a Londres, va respondre el president del tribunal. Pijuan va continuar la seva intervenció explicant que la situació havia sigut provocada pels dos pares, i que l’única víctima era la filla. A més el president del tribunal va acusar els dos progenitors de crear “un conflicte internacional enorme”. La mateixa fiscal va reconèixer que hi ha sentències contradictòries sobre la custòdia de la nena d’Anglaterra i Guatemala, ja que una la dóna al pare i l’altra a la mare. Luna pateix la lluita dels pares per la seva custòdia des que tenia 3 anys.
