“Al setembre no teníem cap problema amb la ventilació, però ara tens la finestra un pamet oberta i quan estàs a menys tres graus... doncs hem d’estar amb jaqueta i bufanda.” L’experiència que relata Marina Costa no té res d’excepcional respecte de la resta de centres educatius. El punt diferencial és que ella és professora al Centre de Formació d’Adults de la Seu d’Urgell. Aquí alguns alumnes han optat per donar-se un any diguem-ne sabàtic i esperar que passi la pandèmia. Si la matrícula anual es mou entre els 300 i els 400 alumnes, enguany hi ha al voltant de 250, confirma la directora del centre, Marta Edo. “La formació d’adults no deixa de ser voluntària, i alguns han considerat que no és l’any més adequat, que es poden esperar”, reflexiona. A canvi, els grups han pogut adaptar-se als 12 alumnes per aula on normalment eren una vintena. Així, confirma la directora del centre, la reducció obligada en la ràtio de persones per classe no ha deixat ningú fora.
    
L’educació bàsica d’adults és la gran “oblidada” o la gran “desconeguda”, coincideixen Costa i Edo. No en recursos, puntualitza la directora del centre alturgellenc, perquè pressupostàriament poden funcionar amb comoditat i tenen el personal necessiten, sis docents, amb el suport d’una administrativa. Un professorat, puntualitza, que té el mateix bagatge que el de centres de qualsevol nivell, és perfectament intercanviable. I les instal·lacions? La infraestructura ocupa l’espai, cedit per l’Ajuntament de la Seu, de l’antiga llar d’infants la Grandalla.

Un periple
A l’actual edifici hi van arribar ara fa una dècada després d’un llarg periple: van néixer com una aula d’educació compensatòria a l’escola Albert Vives, que impartia classes d’alfabetització i graduat escolar; després van ser dos docents, a la Pau Claris. Més endavant van passar a dependre de Benestar Social i ocupaven un parell d’espais a les oficines del departament. Van tornar a dependre d’Educació i van anar sumant docents, aules i canviant d’ubicació, fins a recalar a les actuals instal·lacions. “Un espai agradable, cèntric, amb un bon accés a peu”, detalla Edo. Però que habiten amb la consciència que són provisionals. “N’estem satisfets, però posats a demanar, ens agradaria tenir una biblioteca, un espai per celebrar actes”, suggereix. Això més que opcions de créixer: una matrícula de 400 alumnes per al territori i la població que cobreixen ja li sembla que cobreix les necessitats potencials.
    
Tornem, però, a la qüestió del desconeixement existent sobre la formació bàsica d’adults. Els perfils d’alumnes són diversos, en característiques personals i en motivació. Hi ha els joves que no van acabar l’ESO. “En principi, de més de 18 anys, però també hi ha algun cas, amb permís d’Inspecció, de 16 o 17 anys”. Per cert, que entre aquest grup hi ha uns quants alumnes d’Andorra, enguany n’hi ha un parell, i els que arriben des del Principat al centre són al voltant d’un 5% dels matriculats. També hi ha un altre grup de matriculats diguem-ne per obligació: aquells per a qui el seu lloc de treball depèn de l’obtenció d’una de les titulacions oficials que imparteix el centre (inclou nivells d’informàtica, anglès i francès i català i castellà, a banda de l’alfabetització). Per què, per cert, optar per aquest centre en l’aprenentatge d’idiomes, amb l’Escola Oficial just a la porta del costat? El plantejament docent és més relaxat i hi ha una component també interessant en el preu de la matrícula, més baix.

Socialització
També hi ha un gruix, i aquí probablement és on hi ha hagut les desercions, de gent motivada per un aprenentatge continuat però també per un lloc on socialitzar-se. Acostumen a ser els més grans, sovint jubilats. En alguns casos, gent nouvinguda que busca un camí per integrar-se. “Aquí a banda de les classes, sempre hem fet moltes activitats, molta vida dins i fora de l’escola”, apunta la directora. Unes possibilitats que ara han vist com es tancava la porta. “En aquest aspecte ens hem quedat pràcticament a zero i és potser una altra de les raons que han fet que alguns no es matriculessin enguany, que ho deixessin per a més endavant”, reflexiona Edo.