El bullying és una forma de violència silenciosa, persistent i profundament perjudicial. No és una “etapa” ni una simple baralla entre infants. És un fenomen que afecta la salut emocional, el desenvolupament social i, sovint, l’equilibri de tot un nucli familiar.
Des de la psicologia, el missatge és clar: trencar el silenci salva infàncies.
L’assetjament escolar es defineix com una agressió repetida i intencionada, en què existeix un desequilibri de poder entre qui agredeix i qui pateix. No es tracta d’un conflicte puntual, sinó d’un patró de dominació que pot adoptar diferents formes: física, verbal, social, digital (ciberbullying) o basada en la discriminació per raó de gènere, orientació sexual o origen.
Les conseqüències emocionals poden ser greus: ansietat, tristesa, por, pèrdua d’autoestima i, en els casos més severs, ideació suïcida.
Detectar-ho a temps és fonamental. Alguns senyals d’alerta són els dolors físics recurrents sense causa mèdica clara, el rebuig a anar a l’escola, els canvis bruscos d’humor, l’aïllament, la baixada del rendiment acadèmic o l’aparició de conductes autolesives. No cal esperar proves concloents: actuar davant la sospita pot marcar la diferència.
La prevenció i la intervenció són una responsabilitat compartida. A casa, cal fomentar el diàleg, educar en empatia i acompanyar en l’ús de les xarxes socials. A l’escola, aplicar protocols clars, formar el professorat i impulsar la mediació entre iguals. I com a comunitat, tant a l’Alt Urgell com a Andorra, és imprescindible visibilitzar l’assetjament escolar com un problema col·lectiu i no com un fet aïllat o inevitable.
Cada gest suma. Protegir la infància implica crear entorns segurs on demanar ajuda no sigui motiu de vergonya, sinó un acte de valentia.
