No és el camí més maco però és el més curt i accessible, que té com a premi arribar a l’església de Sant Serni en un primer tram entre escales, horts i noguers.  Es comença a 930 metres i en un quart d’hora passat el parc infantil de Terra Bogada i a partir d’aquí, entre una zona de practicants de trial, hi ha argelagues, senecis del Cap -espècie invasora- i un matollar amb boix i alguna alzina.

En alguns llocs el camí és estret i les pedres estan gastades pel trànsit de motos, bicicletes i persones, i pels anys.  Si s’aixeca la vista es poden veure escorxadors i falciots, especialment aquests últims a l’estiu i sense fer cas a la cançó de Joan Manuel Serrat “Que volin els falciots tant li fa al cel”,

A banda de l’elevat nombre de caminants que han fet el camí el mes d’agost n’hi hagut 1.793 el juliol. Una xifra molt superior al del camí del Mas, una joia, que ha mantingut una afluència estable, amb 822 persones al juny, 999 al juliol i 920 a l’agost. El recompte ha estat possible gràcies als ecocomptadors instal·lats. També es pot visitar durant l’estiu l’església de Sant Serni de Nagol, amb una acta de consagració que data de l’any 1050.

És una construcció  de proporcions petites i obeeix al tipus d’edifici del qual hi ha molts exemplars a Andorra: una nau rectangular, rematada a llevant per un absís semicircular. Conserva en el seu interior una creu ‘espinosa’, d’epoca romànica, exemplar únic d’aquesta tipologia al país. També conserva un beneiter romànic i durant les restauracions de 1970  va ser aixecada l’ara de l’altar on es van trobar una sèrie de relíquies com un os embolicat amb cordill d’espart i el pergamí amb l’acta de consagració de 1055.

El 1976 sota l’emblanquinament de calç dels murs van ser descoberts uns vestigis de pintura mural, que cal considerar com dels primers esbossos del romànic a Andorra. Entre les curiositats hi ha la d’un àngel barbat  -com per discutir del sexe dels angelers-, i la d’un sant amb quatre braços, fruit d’equivocacions o penediments de l’artista al moment de pintar-lo. 

No se sap si el creixement de senderistes a sant Serni es pot atribuir a aquestes curiositats. Des del Comú es fa referència a una clara consolidació dels itineraris com a espais de lleure actiu, turisme sostenible i descoberta del patrimoni natural de la parròquia. També es destaca la funció dels itineraris com a punts d’accés i connexió amb altres camins. Des de sant Serni es pot anar a Sant Martí, Aixirivall, Auvinyà, Juberri, Certers o fins i tot la Caulla, Prat Primer o l’estany de la Nou. Però que ningú esperi miracles. Cal estar en forma.