Buscar-se la vida al bosc

“En Fidel, que és un dels nostres caps de colla, explica que després de tota una vida treballant al bosc, amb nosaltres, ha girat el xip”, un gir en la concepció de la gestió forestal que advoca per deixar en pau els arbres forts, grossos, els que prometen un creixement òptim, i endur-se els febles, els malgirbats. L’objectiu: aconseguir uns boscos madurs, que facin front a temporals com el Glòria (o de pitjors), que protegeixin l’ecosistema, la vida –sí, la humana també–. Capgira allò que es va fer tota la vida: tallar els troncs més ferms, els que prometien un benefici econòmic a curt termini. Aquesta és la filosofia de treball d’Integra Pirineus, explica la directora de l’entitat, Urgell Escribà. Bé, una part. L’altra part és la que fa referència a les persones que hi treballen: persones en risc d’exclusió social, aquells que solen tenir barrades  –o si més no, ensopeguen amb moltes barreres– les portes del mercat de treball convencional.  

El projecte, batejat Donem vida al bosc, acaba de reportar a la Fundació Privada Integra Pirineus un dels premis a la Innovació Social de la Fundació La Caixa. “Estem molt satisfets perquè així aconseguim ressò més enllà de casa nostra”, es felicita Escribà. 

El Pla de les Forques, precisament un dels indrets per on ha treballat una de les tres colles de la fundació, va ser ahir escenari d’una trobada de responsables de l’entitat amb una trentena de mecenes, gent que va participar en la campanya de Matchfunding engegada per tirar endavant nous projectes. Bàsicament, explica Escribà, són recursos (uns 12.000 euros) que destinaran a engegar una campanya amb què arribar a grans empreses per llançar-los l’ham i que piquin en algunes de les actuacions que podrien finançar a través dels seus programes de responsabilitat social corporativa. “Cerquem aquelles que mostren certa sensibilitat mediambiental o envers la inclusió de persones o les discapacitats”.

Ara per ara l’empresa d’inserció dona feina a una trentena de persones. Bona part formen part de les tres colles forestals, tot i que també hi ha treball de despatx i fins i tot algú que es dedica a vigilar exposicions, puntualitza Escribà, però el gruix són al bosc. Tallen i sanegen masses forestals o treballen en la neteja del sotabosc en zones habituals de passeig, per exemple. En un radi no molt allunyat de la Seu (“més d’una hora de viatge no ens surt a compte”), que va des del Berguedà a Os de Civís; han passat enguany per Boscalt, han estat amb regularitat a la muntanya d’Alinyà o a Bedollera (municipi d’Alàs i Cerc). Allà on els contractin els propietaris dels boscos, públics o privats. 

El repte, ara, conscienciar de la gestió sostenible dels boscos i evitar el desastre: “S’està fent amb màquines pensades per a grans masses forestals que no són ni molt menys els boscos pirinencs”. Però falta personal preparat. Aquí hi són ells.