En termes generals, es podria dir que cada vegada reciclem pitjor. Els operaris poden trobar ossos de pernil entre els envasos –al contenidor groc– i altra matèria orgànica, i qualsevol objecte plàstic, com poden ser unes botes d’esquí. Però també poden trobar el que no toca entre el vidre –al contenidor verd– on van a parar molts taps de suro i tapes metàl·liques d’ampolles i pots, a part de cristall i vidre pla, com el de les finestres, per exemple, o en el paper i cartró –contenidor blau–. Tant és així que, per exemple, en el cas del vidre, la recollida selectiva neta ha disminuït i el 2024 se’n van recuperar 2.214 tones, un 8,5% menys que l’any anterior.
La presència d’impropis creix en les diferents fraccions, i encara més en temporada alta. Així, en el vidre, les deixalles que no pertanyen al contenidor verd eren un 6,1% l’any 2015 i aquest són un 16,5%, això en temporada baixa, perquè en temporada alta el percentatge s’enfila fins a un 21,2%. El 2023, els impropis van ser entre l’11,1% i el 17%. Analitzant aquests residus que fan cap al contenidor verd i que haurien d’anar a d’altres trobem que, per exemple, en temporada alta, segons un estudi realitzat el passat mes de gener, hi ha residus sanitaris, joguines i plàstics industrials i envasos lleugers de diferent tipologia.
Entre el paper i cartró també s’ha incrementat la presència d’impropis, i si el 2015 eren el 10,7% d’aquesta fracció, l’any 2023 va arribar a ser d’entre el 18,2% i el 17,6%, i l’any passat va oscil·lar entre el 7,4% en temporada baixa al 22,1% en temporada alta. Segons la caracterització d’aquesta darrera, gairebé la meitat dels impropis eren rebuig. També s’hi troben plàstics i envasos, vidres i matèria orgànica, entre d’altres elements que no correspondrien al contenidor blau.
On es troben més deixalles que no toquen és als contenidors grocs, d’envasos lleugers. Una mica més d’una de cada tres tones, un 38,3% l’any passat. Ara bé, sí que en aquesta fracció la problemàtica ha millorat respecte a l’any passat, quan gairebé la meitat dels residus recollits (46,3%) eren impropis. Entre aquests residus que no corresponen al contenidor groc hi trobem un 12% de matèria orgànica i un 9% de paper i cartró, encara que també s’hi han trobat pneumàtics, tèxtil i altres residus.
Finalment, en la recollida de matèria orgànica, a la que estan obligats els grans productors –supermercats de grans superfícies– i a la qual se sumen voluntàriament alguns comerços, restaurants, hotels, escoles i l’hospital i centres sociosanitaris, també hi ha una proporció d’impropis, encara que aquí ha millorat la situació. Si el 2023 eren un 17,34%, l’any passat va ser del 8,95%.
Davallada en la recollida de medicaments caducats
L’any 2024 es van recollir 4,5 tones de medicaments caducats, 2,1 de les quals recuperades gràcies a la recollida que es fa als centres d’atenció primària, segons consta en l’informe sobre la gestió de residus corresponent al 2024 del ministeri de Medi Ambient. La xifra és inferior a la del 2023, quan van ser sis tones recollides, 2,3 de les quals a través dels centres d’atenció primària.
Els residus de medicaments domèstics, caducats o restes que no s’utilitzen i que genera la ciutadania, es gestionen a través dels punts de recollida establerts a tots els centres de salut ‒en total són onze‒ i a les deixalleries comunals. Els produïts als centres sanitaris queden coberts per la reglamentació específica.
