Diari digital d'Andorra Bondia
L’espai natural es distribueix pel territori de disset municipis, amb zones d’influència com la mateixa Seu d’Urgell.
L’espai natural es distribueix pel territori de disset municipis, amb zones d’influència com la mateixa Seu d’Urgell.

Cadí-Moixeró: no sols un lloc maco


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Parc Natural Cadí-Moixeró

L’estiu del 2020 els parcs naturals, entre els quals el del Cadí-Moixeró, van rebre una allau de visitants. Xifres mai vistes. I que no s’han tornat a repetir. Es podria aventurar que per fortuna. Però aquests espais naturals estan cridats a ser destí preferent de visites i això vol dir que s’ha de regular i que necessiten una estratègia de turisme sostenible. Això és el que garanteixen segells com la Carta Europea que atorga la Federació Europarc. Els gestors del parc estan fent ja els últims passos per a l’obtenció. 

“Hi ha parcs catalans, com la Garrotxa o el Delta de l’Ebre, que fa anys que estan adscrits i d’altres que just ara anem començant”, explica Queralt Tor, tècnica d’ús públic del parc, que treballa en aquesta estratègia en paral·lel amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu. “És lògic, atès que tots dos tenim part del territori a la comarca de l’Alt Urgell”. Hi treballen des de fa un parell d’anys, però és una “feina continuada” que no s’aturarà amb l’obtenció de la Carta: “Just al contrari, la feina comença aleshores”, amb l’establiment d’accions futures en el marc del turisme sostenible. 

El segell, recorda Tor, té unes implicacions sobre el territori, sobre les seves empreses (turístiques o no), sobre qui hi viu. “Els diversos agents del territori, per això, formen part del grup de treball d’aquesta carta, coordinats des del parc”. Incloent-hi les diferents administracions i col·lectius diversos, des de productors locals a guies de muntanya o propietaris. 

Experiència enriquidora
I per què és interessant, quedar inclòs a la carta? “Es busca que aquests espais naturals que tenen, inseparablement, turisme, que aquest turisme sigui sostenible i ofereixi al visitant una experiència enriquidora”. I que entenguin, hi afegeix Tor, que no és un destí només de natura sinó que també hi ha cultura, altres atractius, “per aconseguir que el visitant no marxi sols amb la fotografia d’un lloc maco”. I que garanteixi a la gent del territori que rebran un turisme de qualitat, “i que puguin conviure el turisme i l’activitat local, sense interferències”.

Cada carta engloba, puntualitza la tècnica del Parc, com a mínim el territori de l’espai natural. En aquest cas, disset són els municipis implicats. També el territori d’influència s’hi pot adherir, i en aquest cas es troba la Seu d’Urgell, així com Prullans o Ger.

I en quin punt està el procés d’obtenció del segell? Ara per ara, acaben d’enviar tota la documentació pertinent. Aquesta primavera (o inicis de l’estiu a tot estirar), hi haurà una auditoria: els responsables europeus coneixeran sobre el terreny l’espai, així com les accions proposades. 
Posteriorment, Europarcs examina el dossier presentat i l’informe dels auditors, i atorga (o no) la carta. Quan? “Depèn dels tràmits, però comptem que a l’estiu, abans, ja ho sabrem”, confia Tor. “Així podem començar a treballar, en objectius i estratègies, perquè l’objectiu no és que quedi en un simple paper sinó que tingui uns efectes pràctics”.

La carta de turisme sostenible es revisa periòdicament. Cada any per avaluar les mesures i accions concretes; però cada quatre anys també Europarcs fa una mirada a fons, amb vista a la renovació. “I a banda, en el mateix funcionament de la carta hi ha altres fases. Després de l’obtenció hi ha la d’acreditació, que permet que una empresa de taxis, posem per cas, demanin el distintiu. Dona prestigi, qualitat, al producte que ofereixen”, conclou. També, és clar, les agències de viatge, que poden incloure l’espai com a destí de turisme sostenible.

Amenaces com els Jocs? Millor arribar a compromisos previs
I quan un espai impulsa una carta de turisme sostenible, com l’afecten actuacions al territori, és a dir, la construcció d’infraestructures viàries, la pressió immobiliària, la proposta d’uns Jocs Olímpics d’Hivern? Pot fer la guitza? Tor respon amb prudència: “Al grup de treball de la Carta Europea no només som nosaltres, sinó que també s’inclouen les administracions, com ara ajuntaments i consells comarcals, o associacions de defensa de la natura”, indica, i per tant, “aquests possibles impactes ja es tracten des d’aquest punt de vista plural, ja s’aborden els possibles impactes per arribar a acords previs a les possibles amenaces”.

D’altra banda, i com dèiem inicialment, sobre els espais naturals pesa una pressió, la de l’afluència, que Tor considera que “l’hem d’entendre també com una oportunitat, perquè part de la nostra feina és convidar a venir a aquests espais, fer-los conèixer”. Tot i així “ha precipitat i ha anat més de pressa” del que s’esperaven, admet. “Se’ns ha menjat una mica”, però “cal saber entomar aquesta demanda, fent entendre a la gent la fragilitat d’aquests entorns”. Perquè “els conservin, els valorin, els respectin”. El 2020 va ser un pic excepcional d’afluència, “i ara ha tornat a la normalitat, amb zones que sí que s’han popularitzat, com el Pedraforca”. Per això han necessitat “mesures informatives, o endreçar l’aparcament, no restriccions severes”, sinó de gestió diguem-ne imaginativa: a l’estiu es va posar en marxa un autobús llançadora en direcció al Pedraforca que s’està avaluant si es mantindrà enguany.

 

 

Cadí-Moixeró
carta
europea

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte