Per alguna d’aquelles raons que es perden en la nebulosa burocràtica, allò que diguin els ciutadans que volen expressar-se davant el ple de la corporació (passa a l’Ajuntament i s’ha vist al Consell Comarcal) només ho podran sentir aquells que hi assisteixin presencialment: no es retransmet per YouTube en streaming com la resta de la sessió i no queda enregistrat. A l’últim ple municipal van ser dues portaveus de l’Agrupament Escolta Urgellenc les que van patir aquest silenciament. Volien expressar davant la corporació el neguit –fins i tot el sentiment d’ofensa, de menysteniment, aventurem– perquè ningú no havia tingut la deferència d’explicar-los que amb la cessió de terrenys a la Generalitat per construir el nou hospital el seu local social, el seu Cau, anirà a terra.
Això, però, és ploure sobre mullat.Temps i temps porten demanant un espai més digne que el que els van cedir, i que en principi semblava una solució temporal, fa sis anys. Però la comunicació amb la regidoria ha estat difícil fins aquí, es planyen. Pràcticament les han ignorat. Ara, ahir mateix ho explicaven al BonDia, tenen expectatives que la situació s’hagi reconduït. Hi confien. “Davant un projecte que ens interpel·la, hem cregut necessari venir a exposar la nostra situació”, deia una de les joves del moviment davant alcalde i regidors. “Ens trobem confusos”, com si tota la feina duta a terme quedés en res. La feina són els aproximadament tres-cents xavals que assisteixen a les seves propostes de lleure i educatives. Una feina que duen a terme de manera voluntària, desinteressada, cedint temps i esforç. I, pel que pot rumiar un tercer, sense ni el reconeixement suficient de tenir el “local en condicions per a infants i joves” que van demanar al ple? Ni el de ser informats de primera mà que el que ocupen (“i després de sis anys de ser-hi ja ens l’estimem, perquè hi hem crescut i ens l’hem fet nostre”)està abocat a desaparèixer a bastant curt termini.
“Després de les reunions amb l’Ajuntament durant els últims quatre anys, on ens han manifestat que no hi ha més espais públics disponibles, ens sorgeix una pregunta: quins seran els propers passos de l’Ajuntament de la Seu per mantenir obert el Cau i sentir que es valora la nostra tasca?”, interrogaven.
“La vostra tasca és infinita”, responia la regidora d’Educació i infància, Núria Tomàs, que excusava no haver-los informat argumentant que el ple només duia a terme un tràmit per a la cessió dels terrenys, però que la data de l’enderroc encara és llunyana. I es comprometia públicament a oferir-hi una solució: “Ara sí que hem de posar una data per trobar-nos i buscar una alternativa. A l’Ajuntament pocs espais tenim, però sí alguns. Quedem i anem-los a veure”. Fets i no paraules? “Cada cop que intentem contactar triguem molts i molts mesos” a aconseguir-ho, li va retreure la jove interlocutora.
Dels més grans de Lleida
D’altra banda, va recordar als presents, les instal·lacions que els ofereixin han de donar cabuda a les noranta persones que ara hi desenvolupen activitats. “Fa sis anys, quan ens vau cedir el local érem seixanta persones i ara en som noranta. Som un dels agrupaments més grans de la província de Lleida”, hi va insistir.
“És complicat quedar amb vosaltres, però d’acord: si hem de quedar un dissabte, quedem un dissabte”, es va justificar Tomàs a tall de conclusió. De moment, sembla que ha complert, o en això confien els joves: “No és el primer cop que ens diuen que sí i després no res, però en aquesta ocasió esperem que sigui diferent. S’ha vist un canvi i ja tenim data de trobada per aquesta mateixa setmana”. Estan a l’expectativa “que hi hagi una comunicació bastant més fluïda” que fins al moment. “Creiem que hi ha voluntat de construir plegats”.
Pel Cau, dèiem, hauran passat tres centenars d’infants i joves en aquest temps. En creixement com recalcaven, ara mateix hi ha una trentena de monitors voluntaris. Les activitats, enfocades al lleure a la natura i de caràcter social, es regeixen pels mètodes del moviment Escolta: “prendre consciència del lloc on vius i quins canvis hi pots fer tu davant les problemàtiques”.
