Diari digital d'Andorra Bondia
Majoral va muntar al 2014 un negoci del sector primari que ara amenaça d’anar-se’n en orris.
Majoral va muntar al 2014 un negoci del sector primari que ara amenaça d’anar-se’n en orris.

Cal Majuba llença la tovallola (o quasi)


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Instagram

Jeroni Majoral. De professió, enginyer de telecomunicacions. Apassionat del món rural, del Pirineu, de l’escalfor que proporciona una granja d’animals. Al 2013 una lesió a la cama el va deixar un temps fora de joc, un lapse que va aprofitar per arrodonir en el pensament la idea que a l’any següent quallaria com Cal Majuba: formatgeria amb un ramat propi que arribaria a tenir 180 ovelles, espai de tast i moltes possibilitats d’expandir-se –com a granja escola per exemple. I aquí és on rau el nus gordià  del problema, el punt on l’emprenedor veu que li han tallat les ales: l’Ajuntament de la Seu li denega el permís per construir la nova nau que li permetria “evolucionar, més que créixer”. Vençut, confessa, per les traves burocràtiques i la falta de suport –“i no econòmic, que consti, que no he demanat mai ni un euro”–, anuncia que el 30 de novembre tancarà la granja ramadera, situada a Adrall. Just, reflexiona irònicament, el que necessita el medi rural pirinenc per posar fre al despoblament. “Tot necessita una rendibilitat, però més que res era un projecte fet des de la il·lusió i només que rebéssim una mica de suport, només una mica, i no estic parlant de diners, podria ser un pilar important per al sector primari de la Seu”, argumenta Majoral. 

Cal Majuba es va obrir aprofitant una finca de la família per instal·lar la formatgeria, a la Seu. Va contactar un ramader que tenia ovelles i al gener del 2014 entren les primeres 130 xaies a la granja, a Adrall, la mateixa que abandonarà a finals de novembre.  Ja al 2015 van rebre un premi a la innovació tecnològica dins del sector primari atorgat pel departament d’Agricultura –“si és que ens han reconegut arreu, menys aquí a casa, que és patètic i penós”–, com a projecte que lliga la ramaderia amb el sector turístic i de serveis, per la potencialitat de créixer, “de fer territori, de fer tot allò que vulguis, infinit, amb ganes”. 

Aleshores? El problema es va crear en necessitar construir una nova nau al terreny de la Seu per millorar les instal·lacions en aspectes com el benestar animal (ara mateix hi ha unes 140 ovelles) i la possibilitat de tenir l’espai de producció al costat, més eficient, pràctic i amb uns bons accessos. L’Ajuntament li va dir que la finca està en terreny inundable, atès que està al costat del riu (a uns metres de la Palanca, en direcció a Arfa). Majoral va encarregar a un enginyer que adaptés el projecte –li va costar uns 1.800 euros. 

Un altre no per resposta
Li van tornar a  dir que no. En aquesta ocasió l’argument va ser que la nau, uns 700 o 800 metres quadrats, superaria el volum de superfície edificable que li correspon al terreny, d’una hectàrea d’extensió, segons el pla d’urbanisme (uns 600 metres cúbics per cada hectàrea). “Si jo tinc una finca ramadera i no puc construir una nau ramadera, com ho he d’entendre?”, s’exclama Majoral. “Expliquen que quan es va fer el pla d’urbanisme es va deixar la part dreta del riu com a pulmó de la ciutat i no poden deixar-me edificar perquè el límit està exhaurit amb la borda que hi ha ara”. No obstant això, ell hi veu manca de voluntat política perquè “l’Ajuntament té eines per arreglar-ho,   de manera absolutament legal i sense prevaricar en absolut, que consti”. 

L’opció que li ofereixen, però, la troba inassumible: “Em diuen que compri cinc hectàrees al terme municipal de la Seu, de 35.000 a 40.000 euros l’hectàrea, per poder fer la nau. Però que s’han pres un gintònic o què?!”. 

Darrere de Cal Majuba hi ha esforç i il·lusió, però també hi ha inversió econòmica que ara amenaça amb anar-se’n en orris: Majoral calcula uns 90.000 euros invertits en la granja i una quantitat similar en la formatgeria. “I això sense comptar la garbera d’impostos i taxes, que estic al corrent de pagament de tots”, puntualitza l’empresari.  

I ara? “Doncs provaré si funciono tenint menys animals, 40 o 50 ovelles, i fent-m’ho tot jo. Si tiro, endavant. Si no, adeu”. Però és, calcula, una empresa que podria donar feina a tres persones –ell, a banda– precisament en un moment que molta gent en necessita. “Si donar feina no és un bé d’interès general, que m’ho expliquin. Així volen que ens arrelem al territori?”, pregunta a qui vulgui escoltar. “La Seu s’està convertint en un barri d’Andorra, i no ho dic despectivament”, puntualitza. Entre altres raons, perquè si a l’Alt Urgell no se’n surt, explica, alguna veu s’escoltaria que estira d’ell cap al Principat.

Cal Majuba llença la tovallola (o quasi)
Comentaris: 3

Comentaris

No entiendo como es posible que en una zona “de campo” un proyecto bonito y rentable, capaz de producir alimentos ligados al medio, no pueda desarrollarse. Los responsables no van a facilitar esta iniciativa ? En fin... háganselo mirar.
La culpa és de l'arquitecte municipal que es creu un semideu i fa le que li dóna la gana. Als pobles del costat o el seus amics cap problema. Si no ets un VIP no importa! Una vergonya
Perque no s'ajuda al petit productor que es el producte de proximitat, la bona qualitat i es deixen de buscar els tres peus al gat i es busquen solucions on es pugui tirar endavant i on tots hi surtim guanyant, nosaltres podem beneficiarnos dels productes de proximitat, ells una familia que pot seguir endavant. Ja ni ha prou de poblemes com perque vostes els de la Seu on no puguin treure un benfici diguin a tot que no. Si inclos hi ha un estudi perque posar tantes trabes a les rodes. Pensin que el turisme tambe busca lo rural i lo de proximitat no nomes les seves places o indrets que per vostes considerin mes turistics. Tambe hi som els que ens agrada un bon formatge de cualitat, natural i ben treballat.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic