Recorden, ara deu fer un mes i escaig, que el Comú d’Escaldes-Engordany ens va presentar la seva voluntat d’entrar dins de l’Associació Europea de Viles Històriques Termals? Doncs aquests dies els ha visitat el seu president, que es diu Hans Hornyik i és austríac, i ha pogut veure de ben a prop tant el poble com els usos antics i actuals que tenen les aigües per a la parròquia. Ahir va visitar, acompanyat de diversos representants comunals, alguns dels indrets on antigament s’explotava el recurs natural, com l’Hotel Muntanya, l’Hostal Valira o la fàbrica de la Llana, així com el Projecte Caldes o la Plaça Santa Anna; avui, abans de partir de nou cap als Alps, és el torn de Caldea.
Hornyik destaca la grata sorpresa que es va endur just quan va creuar la frontera. “És com entrar a un altre món!”, diu. De fet, ho compara amb la primera vegada que va anar d’Anglaterra a Escòcia, que també “va ser espectacular”. Però tornant al que ens ocupa, com a president de l’associació té un paper fonamental pel que fa a l’aprovació de la candidatura de Caldes, i tot i que “no puc avançar la decisió”, és clar, “he de dir que la impressió és molt bona”. El Comú, però, encara està acabant de redactar l’informe final que haurà d’avaluar el comitè científic de l’agrupació, i el veredicte no el sabrem fins al mes d’octubre.
Els requisits per entrar-hi són clars: tenir aigües termals –evidentment–, disposar d’arquitectura antiga on l’aigua tingués un paper primordial i acollir un turisme relacionat amb les termes. Tots ells, com deuen haver advertit, Escaldes els compleix, però la cònsol major, Rosa Gili, confessa que, tot i així, “ens hem trobat amb un petit problema”. Aquest té relació amb el fet que els hostals especialitzats en banys terapèutics “es van construir ben entrat el segle XX”, i es veu que “l’associació de viles termals té més en compte que aquesta explotació s’hagi fet des de més abans”.
Això també ho va destacar Hornyik, però sí que el fet que des de temps immemorials l’aigua s’hagi utilitzat tant a efectes industrials com quotidians –com per exemple als safareigs– fa que “puguem parlar d’una vila històrica termal sens dubte”. Així que “esperem”, diu Gili, “que la comissió validi l’informe i passem a formar part de l’associació”. Els beneficis de ser-ne soci no són solament més promoció turística, sinó també “enriquir-nos dels coneixements d’altres indrets en relació amb el tractament de l’aigua”. Això serà a través de les diverses reunions anuals que se celebren. Però com dèiem, fins que no estigui al sac i ben lligat no ho podem dir... Ja deuen saber-ne el final.
