Per sorpresa de ningú, les ofertes de feina que més abunden al país són en el sector de la restauració i en el de la construcció. Com a mínim les que surten anunciades a la borsa de treball del Servei d’Ocupació. Tot i que cada dia s’actualitza la llista, la mitjana d’ofertes a la restauració (entre cambrers, ajudants de cuina i cuiners) és aproximadament de 120; i al sector de l’obra (encofradors, ferrallistes i operaris d’obra, entre d’altres) d’unes 90. La parròquia que té més ofertes en general és Andorra la Vella. En el sector de la restauració la segueix Canillo i, en el de la construcció, Encamp. Per poder enviar la sol·licitud de feina s’ha d’estar inscrit al Servei d’Ocupació (l’atur), però les ofertes es poden consultar al web, així com l’horari laboral i el salari. El sou mitjà d’un cambrer és d’uns 1.500 euros bruts, i el de paleta de 1.700, també bruts.
Un altre lloc de feina que també té molta oferta és el de dependent. Novament, la parròquia que més en demana és Andorra la Vella. Hi ha diversos tipus de comerços que en necessiten, com supermercats, establiments de roba, peixateries, farmàcies, perfumeries, etc. El salari depèn del tipus d’empresa, però la majoria ofereixen 1.447,33 euros bruts, corresponents al salari mínim. D’altres, però, superen els 2.000 euros.

El Servei d’Ocupació no és l’únic lloc on es poden consultar ofertes de feina. Deixant de banda la “manera tradicional” –que és anar directament a demanar on t’interessa treballar–, hi ha diverses pàgines o portals web on les empreses publiquen la seva oferta, com buscofeina.ad o feina.enxampa.ad. Allà hi ha el contacte directe amb l’entitat, ja sigui el correu electrònic o el telèfon, per tant, el sol·licitant ho té més a mà per enviar el currículum. De nou, la majoria de feines que s’ofereixen són de cambrer, cuiner, dependent o venedor. Però també de recepcionista, professor de repàs o cangur. Diguéssim que l’oferta és més variada que al Servei d’Ocupació.

Molts d’aquests llocs de treball els solen ocupar treballadors temporers, per tant necessiten, també, un lloc on residir. Trobar un pis o una habitació relativament assequible per algun web immobiliari és una tasca feixuga; és per això que molts fan servir altres vies, com fòrums o grups de Facebook. Allà hi ha tant usuaris que exposen els seus requisits de l’habitatge que busquen com d’altres que n’ofereixen. I, d’alguna manera, faciliten el tràmit. A més, Govern disposa d’un parc públic d’habitatge, que ofereix diversos pisos de lloguer assequible per a persones i famílies amb dificultats econòmiques, però per poder optar-ne a un has de complir uns certs requisits, un dels quals és ser resident a temps complet en un mínim de cinc anys. Per tant, els temporers no hi poden accedir. No obstant, des del Comú de Canillo i el de la Massana s’està treballant per habilitar pisos, també de cost assequible, per a aquestes persones que vinguin al país per un temps reduït. Però, mentrestant, han de trobar un altre lloc, i el preu d’una habitació ronda entre els 450 euros i els 900, en general. Mentre que el lloguer d’un pis supera de llarg els 1.000 euros al mes. És per això que molts es comuniquen i s’organitzen via xarxes socials per compartir pis. I despeses.