Camp demana prorrogar sis mesos les negociacions pel Palau de Gel

Queden set dies perquè expiri el contracte de lloguer dels terrenys sobre els quals s’aixeca el Palau de Gel, i el Comú té des de la setmana passada el requeriment del saig en què la família Roig, que n’és la propietària, li reclama l’entrega de les claus. No havíem sentit encara la posició del Comú sobre la qüestió. Fins ahir, que el cònsol, Francesc Camp, va convocar una reunió pública en format telemàtic per donar-ne per fi explicacions. I Camp va deixar clara la postura del Comú: l’opció preferida és la compra, això per començar, però en el cas que s’arribés a un acord per prorrogar el lloguer dels terrenys, que expira el 31 de desembre, el termini del nou contracte hauria de ser a 30 anys, “o un període similar”.

Això, és clar, en el cas que la propietat s’avingui a reconsiderar la cancel·lació del contacte, que sembla l’opció per la qual s’ha decantat si hem de fer cas de la carta del saig. Però Camp insisteix que el Comú no dona el Palau de Gel per perdut, que queden uns dies “preciosos” abans que expiri definitivament el termini –set, dels quals només quatre hàbils– i creu que la propietat manté l’“interès” a llogar o vendre els terrenys. Per això va demanar ahir de forma insistent que les negociacions s’allarguin sis mesos més, fins al 30 de juny, per donar-se l’oportunitat d’arribar a un acord satisfactori per a les dues parts... i també per a les 28 persones que ara mateix treballen a l’equipament. En cas contrari, Camp no va concretar si el 31 de desembre el Comú farà entrega efectiva de les claus del Palau de Gel a la propietat. Es va limitar a dir que la corporació necessitaria “un temps” per decidir la maquinària i els mobles que retira de les instal·lacions.

De fet, aquesta pròrroga de mig any és un dels punts principals que figura en la carta que ahir mateix va enviar a la propietat, al costat de la petició d’una proposta de venda o d’arrendament dels terrenys. “L’esperança d’arribar a un acord la tenim, però tot i que ens podem plantejar de fer un sobreesforç, el que no acceptarem és un acord que hipotequi les finances comunals per als pròxims anys”.

Camp no va voler posar xifres al que consideraria una oferta raonable, ni de compra ni de lloguer. Però sí que va concretar la quantitat que el Comú va oferir a l’agost en l’única oferta “ferma i per escrit” que, segons ell, hi ha hagut en tot aquest temps: 88.000 euros anuals, quatre vegades més que el cànon, per un termini de 30 anys, amb el matís que a partir del cinquè any, i per cada milió d’eros que el Comú invertís en l’equipament, el termini s’allargaria dos anys, amb un màxim de deu. Amb un dret d’adquisició preferent al venciment del contracte.

La propietat, que al setembre ja va deixar la negociació en mans dels advocats, va contraoferta amb un lloguer de 300.000 euros anuals a deu anys, i el mercadeig va acabar amb una última proposta de la família Roig, que es va avenir a rebaixar la renda a 240.000 euros, però mantenint els deu anys de termini. Una oferta que Camp no podia acceptar “de cap manera” i que va qualificar d’“inviable”. Els motius? Els sis milions d’euros que calcula que el Comú hi haurà d’injectar en el que queda de legislatura entre inversió per posar les instal·lacions “al dia” i eixugar el dèficit d’explotació, uns 600.000 euros anuals. Deu anys, diu Camp, és un període massa just per amortitzar aquestes quantitats.

El cònsol no va avançar òbviament la forquilla que el Comú estaria disposat a abonar per la compra dels terrenys, va admetre que els advocats n’han arribat a parlar, però va negar que mai s’hagués posat sobre la taula la xifra de nou milions d’euros. I ara el que reclama és precisament això: que la propietat faci una oferta.