Cau una pluja, mandrosa, fina, com un plany que el cel no vol davant de Casa Comuna que no sembla dissuadir els qui s'acosten. Uns per cantar, els altres per escoltar. 
Punt d'inici de les caramelles de Sant Julià de Lòria. Paraïgues, barretines i algú que diu: "la Coral Rocafort pot amb tot". És Brigit García, la directora. Allà estan, Daniel Areny, el seu fundador el 1962, als seus 85 anys, i la seva esposa, Esperança Ivern. Hi ha qui recorda amb enyorança quan es feia pujar una cistella amb una perxa adornada amb cintes als balcons perquè els veïns fessin els seus donatius o quan s'entrava a les cases.
Entre els cantaires grans i petits, una dona de 90 anys i una altra que després d'una cançó aprofita per posar-se col·liri als ulls perquè fa dos dies l'han operat de cataractes. Tothom vol estar amb les caramelles. A la part antiga del poble, s'aprofita el passadís de la Callissa per cantar aixoplugats i allò ressona com un tro. 
Nova aturada a la plaça Francesc Cairat, davant de la farmàcia, per interpretar Vestida de nit, de Sílvia Pérez Cruz, amb música del seu pare i lletra de la seva mare. És una coneguda havanera que forma part del repertori així com una sardana que sempre és Dansaires andorrans, de Daniel Areny, una peça fixa també de l'Esbart Laurèdia que l'ha ballat amb punts lliures i de manera clàssica.
La Coral Rocafort i els Petits Cantaires Lauredians fan cap a l'església, on acaba la missa major i on arriba la cònsol menor, Sofia Cortesao, i on segueixen la comitiva dues excantaires com les germanes Pla (Nati i Dolors). Això demostra, per Garcia, que les caramelles "són un símbol d'identitat col·lectiva". La directora de la coral explica que enguany tenen una dotzena de petits cantaires.
Mentrestant, a la Massana, la coral de la parròquia, Sant Antoni, i la Sant Miquel d’Encamp també han cantat a l'interior de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. I com a Sant Julià, han coincidit amb Vestida de nit.
Amb Sant Julià i la Massana s'ha tancat el cicle de caramelles, aquests cants de salutació primaveral que estan profundament arrelats al país i  que tenen un gran valor històric, cultural i etnogràfic. 
Cal tenir sempre present aquell lema que diu "el poble que canta mai no mor". Encara que sigui en un dia que ho tenia tot menys primaveral i sota una pluja mandrosa.