La passada matinada de diumenge, Andorra, com els països del seu entorn, retardava una hora els rellotges. A les tres tornaven a ser les dues i així s’entrava una vegada més a l’horari d’hivern. Però... Per què es fa aquest canvi d’horari? Realment té un impacte en l’economia? Té conseqüències per a la salut?
Comencem pel principi. El canvi d’horari es va començar a adoptar de manera més general a Europa arran  de la crisi del petroli dels anys 70, amb la voluntat de reduir els consums energètics. Avui, la mesura està “molt contestada”, comenta el director de l’oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic del Govern, Carles Miquel, ja que amb els avenços tecnològics assolits en relació amb la il·luminació i l’enllumenat, per exemple, “ja no té tant sentit”. 

De fet, l’estalvi que es calcula que té retardar una hora els rellotges a l’hivern i avançar-los a l’estiu, és “de menys del 5%”. Més concretament, França el situa al voltant d’aquest percentatge i Espanya diu que és d’uns sis euros per persona i any. Si féssim els càlculs, això seria poc més de mig milió d’euros per a un país com el nostre, amb 86.500 persones. 

Això, però, sense tenir en compte la gran dependència energètica que es té de l’exterior. Amb aquesta, qualsevol estalvi, encara que sigui mínim, contribueix a incrementar la sobirania energètica. I en aquest sentit, cal recordar que malgrat que la Comissió Europea tenia una proposta per abolir els canvis d’horaris a partir del 2021, aquesta va quedar en un segon terme per la nova crisi energètica que es va viure com a conseqüència del conflicte armat a Ucraïna. “Es reprendrà en un moment o altre”, assegura Miquel, però el fet que s’hagi posposat la proposta demostra també la forta dependència energètica que té Europa d’altres territoris. En aquest punt, és bo recordar que els objectius marcats en la Llei d’impuls de la transició energètica i el canvi climàtic (Litecc) en aquest camp passen per augmentar la producció elèctrica nacional com a mínim fins al 33% de la demanda per al 2030, i com a mínim fins al 50% al 2050.

Cap repercussió “significativa”
Si en el terreny energètic i econòmic el canvi d’horari té impacte, encara que sigui mínim, a nivell de salut “no té repercussió significativa”. Així ho afirma el president del Col·legi Oficial de Metges (Coma), el doctor Albert Dorca. De fet, del canvi d’hora com el viscut aquest passat diumenge no se n’han fet valoracions mèdiques, però de forma general sí que es pot afirmar que una hora de canvi “no hi ha evidència de dany” per a la salut. És a partir de les quatre hores de canvi que “poden alterar-se els ritmes”, explica el doctor, que afegeix que per adaptar-se als nous llavors cal un dia per cada hora de canvi.

Això no treu que hi hagi persones que notin el canvi, els generi molèsties i els costi més adaptar-s’hi. I en aquest sentit, Dorca apunta que l’altre canvi, el que ens porta a l’horari d’estiu, és més fàcil que comporti més molèstia “per vigília i somnolència”. I sigui com sigui, realitzar exercici físic al matí “ajuda a regular el canvi”, afirma.

D’hivern o d’estiu?
Amb relació al debat que genera entre la població la tria d’un o altre horari davant possibilitat de deixar de moure les busques del rellotge, i preguntat per si hi hauria un horari millor que l’altre a nivell de salut, el president del COMA diu que no. I també nega que l’impacte a nivell anímic que molta gent diu que els comporta l’horari d’hivern sigui per aquest canvi. L’afectació a nivell anímic es deu a l’escurçament del dia, per tenir “menys hores de sol”, i no pel canvi d’hora. Tant si s’adoptés l’horari d’hivern com el d’estiu, “l’escurçament de l’horari solar hi és igual”, sentencia el doctor.

De la mateixa manera, a nivell energètic també és indiferent quin horari s’esculli. El que aporta l’estalvi és el canvi, de sumar una hora a l’estiu i treure-la a l’hivern. Perquè “històricament l’horari que teníem és el de l’hivern”, o “és el que més s’adiu a la zona horària”, explica el director de l’oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic. Segons el temps universal coordinat (UTC per les sigles en anglès), el que pertoca a Andorra és l’UTC+1 i és el que tenim ara, el de l’horari d’hivern, i en canvi a l’estiu ens situem a UTC+2. 

Llavors, quin ens quedaríem? Doncs “difícilment decidirem diferent dels veïns”, i segons sembla tant França com Espanya optarien avui pel d’hivern. “El problema –apunta Miquel– és si un decideix hivern i l’altre estiu”.