Carla Guinot, amb Cristina Caminal com a suplent, considera “inadmissible” que hi hagi pensions que siguin la meitat del salari mínim a la vegada que no avala les propostes de la CASS. Guinot manté que la despesa sanitària ha d’anar a càrrec del pressupost de l’Estat i que les cotitzacions han de ser per a la jubilació.

Què l’ha motivat a presentar-se?
Tant la Cristina com jo vam entrar l’any passat al comitè executiu del SEP, tenim presència al Consell Econòmic i Social i ara estem amb el tema de les pensions, així que hi ha hagut una mena d’empenta, tal com estan les coses ara, d’estar al màxim d’organismes possibles per intentar arreglar els diferents temes.

Són eleccions on participa habitualment poca gent però que aquest cop hi ha deu candidatures.
És un moment complicat i trobem molt lògic que hi hagi tantes candidatures ara. Crec que és el reflex que alguna cosa no s’està fent bé, que hi ha moltes coses que s’han d’arreglar i que no trobem aquesta voluntat, política sobretot, per intentar millorar. Demanem la màxima participació tot i que entenc que si hi ha tantes candidatures ja hi haurà un augment.

Què diria als que diuen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d’administració?
S’entén que hi hagi qui cregui que si hi ha una majoria facis el que facis tant és, però també som de la idea que si no s’intenta malament. Si ningú hagués lluitat encara estaríem amb l’esclavisme, així que hi anem amb moltes ganes i crec que podem fer coses perquè portem moltes propostes i no únicament per al consell d’administració de la CASS, sinó també des del sindicat, que es treballa amb molts temes.

Una de les propostes precisament és millorar aquesta representació al consell d’administració.
Sí, ja que són ara per ara les eleccions més democràtiques que hi ha a Andorra, és una de les primeres propostes que portem. Defensarem fins al final que com a mínim està en equitat. Més representació dels assalariats, que és el volum més gran que hi ha, amb tres representants en lloc dels dos actuals, que es mantingui el de pensionistes i el de la patronal i tres de Govern. I dins d’aquest consell triar el president, que no vingui marcat pel Govern.

Com està fent passar el seu missatge?
Ho hem portat via xarxes, i també a través d’un correu electrònic,  casscarlacris@gmail.com, perquè la gent ens pugui fer arribar també els dubtes sobre la candidatura o els neguits que vulgui que traslladem al consell d’administració, si entrem. Volem donar continuïtat a aquest correu perquè una altra cosa és el secretisme que hi ha en aquestes reunions. La idea és que un cop tinguem les actes poder-les fer públiques via correu a tot aquell que ens ho hagi demanat. També volem que el consell d’administració no faci només una reunió al mes com ara sinó dues, perquè amb la situació i els temes que hi ha creiem que s’ha de parlar més.

Quines són les principals propostes que planteja?
Al marge de canviar la composició del consell, i com que al CES estem treballant el tema de les pensions, hi volem incidir també des d’aquí. Hem de tirar pel dret, el que no es pot permetre és que hi hagi pensions que estiguin a la meitat o una miqueta més del salari mínim, és inviable. Així que no avalem la proposta de la CASS pel que fa a la reforma de les pensions. També ens preocupa el tema del metge referent, que creiem que ha desvirtuat una mica el sistema sanitari. En el moment que has d’anar a un especialista i t’ha de derivar has de pagar dues visites. És una figura que potser no s’ha d’eliminar del tot però sí que s’ha de debatre i discutir perquè creiem que ha minvat la qualitat, i econòmicament per al cotitzant és un impacte. Això per començar.

Per començar?
Hi ha estudis actuarials i dades que suposo que ens passaran allà, a part del que ja han passat del sistema de pensions, i a partir d’aquestes sortiran altres propostes, segur.

La via referent era un canvi que es va impulsar perquè havia de permetre estalviar.
Ha estat l’efecte contrari. Tots coneixem gent que ha d’anar a un especialista, que ha de pagar la visita al metge preferent i després la de l’especialista. El que triga el metge referent de vegades a donar aquesta derivació, que a vegades has de pagar dues o tres visites més i això és una despesa per a la branca general, que m’ho havia deixat, volem que es financiï a través dels pressupostos de l’estat i no de les cotitzacions, que haurien de ser per a la jubilació. 

Hi ha qui li diria que això suposaria un increment d’impostos.
Sí, i no s’hi s’agafen altres propostes que portem a la plataforma sindical. És el que deia, estem a diferents organismes i intentem portar propostes que no vagin en paral·lel sinó que siguin complementàries. 

La despesa sanitària via pressupostos seria complicada d’assumir pel Govern.
Són molts diners, sí, i evidentment no es farà de la nit al dia, sinó que s’ha d’anar fent paulatinament. Sí que creiem que això ha d’anar de la mà d’una altra proposta com és la reforma del sistema tributari que tenim, que és un model que al final acaba beneficiant els que més tenen. I si la imposició als salaris més elevats s’augmentés una mica seria una injecció important per a l’Estat, que acabaria equilibrant aquesta branca general.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Creiem que aquí juguen un paper molt important els inspectors. Aquesta persona que està de baixa o que ha d’anar a l’especialista o al metge referent se sent una mica pressionada a veure si ve l’inspector i no puc sortir de casa, quan depèn de la malaltia que tinguis pots o no pots sortir, és molt subjectiu. Aquesta branca d’inspecció és també molt important per a la part mèdica. Hi ha d’haver un augment d’inspeccions també als sanitaris, perquè es donen alguns casos també que...

Deia que no avalen les propostes per les pensions fetes per l’actual consell d’administració, cap de les catorze?
Cap, inclosos els plans de pensions d’empresa. Estem en un país on no existeixen els comitès d’empresa, i tots sabem que encara hi ha molta por al patró. Si hi hagués comitès es podria valorar aquests plans però sense l’assistència dels comitès és perillós per a l’assalariat. I tal com estan ara els sous si encara se n’ha de donar una part a plans d’empresa l’impacte sobre els salaris és gran. I veient com està la inflació potser d’aquí deu anys quan toca retirar el pla d’empresa no en tinc ni per al cafè. No ho veiem clar.