El cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar ahir que el Govern dona per tancada la polèmica generada arran d’una representació durant el Carnestoltes d’Encamp que va suscitar crítiques per una possible connotació antisemita vinculada a Israel. 

Espot, que va opinar que la representanció "va ser un error", va explicar que aquest dimarts es va celebrar una trobada entre l’ambaixadora d’Andorra a França i l’encarregat de negocis de l’ambaixada d’Israel per explicar els fets. Durant la reunió, segons Espot, la representant andorrana va traslladar que el Govern es desmarca de les manifestacions o actuacions que van originar la controvèrsia. "La nostra ambaixadora va tenir ocasió de dir que nosaltres ens desmarquem d'aquestes manifestacions o actuacions que s'havien fet per part de la comissió de festes", va indicar Espot.

Durant la trobada també es va intentar contextualitzar els fets. En aquest sentit, el mandatari va remarcar la rectificació feta per la comissió de festes, per la qual es va aclarir que la representació no feia referència al col·lectiu jueu, sinó a una persona en concret.

"La representació del Carnestoltes no representava una persona jueva, ni tan sols un ciutadà israelià, sinó que representava una determinada persona que ostenta una responsabilitat política, en concret el primer ministre, tot i que evidentment tal com es va il·lustrar podia donar lloc a confusió".
Espot va voler deixar clar que l'executiu condemna qualsevol acció antisemita. "El Govern condemna qualsevol acte que es faci aquí i arreu que es pugui considerar un acte propi d'una actitud antisemita, racista o que vagi en contra d'una religió d'un poble", va asseverar. En aquest sentit, el cap de Govern va esmentar que la representació no era la d'un jueu o d'un nacional israelià. "Jo crec que va quedar esvaït qualsevol dubte sobre una pretesa actuació antisemita, a partir d'aquí crec que evidentment hauríem d'anar donant la polèmica per tancada".

Espot va dir que té constància que la comissió de festes d'Encamp té previst fer una altra acció comunicativa "encara més explicativa i encara més il·lustrativa i contextualitzadora de les actuacions que van esdevenir-se, i evidentment, tal com es va representar aquell Carnestoltes, va ser un error perquè ha generat la polèmica que ha generat i ha donat lloc a confusions i a dubtes", va concloure Espot.

En aquesta setmana de Carnaval, ahir es va tancar el de la parròquia d'Ordino. El text testamentari del Carnestoltes ordinenc s’inicia donant suport als “amics encampadans”, de qui diu que “encara que ens jutgeu i la nostra ossa engarjoleu” defensen l’essència del Carnaval per penjar “els ninos que us roti, es diguin Netanyahu, Putin o Espot” i fins i tot els ofereixen penjar els cònsols ordinencs: “Si voleu us deixem una Rufona i un Betriu”, això sí, amb la condició que no cal que els tornin i així pujarien de cònsols els dos següents de la llista que “amb el Saboyano i la de Cal Güida ja ens conformem”, és a dir, l’Àlex Gaspà i la Mònica Armengol.

El Carnestoltes també ha evidenciat el poc futur dels joves a la parròquia “on només es construeix per gent amb molta pela; però que la vida del poble ‘se la pela’”. El testament convidava a comprar patrimoni, en lloc de “llogar terrenys als més rics”, ja que diu que “és la millor inversió” per la població.
I com no podria ser d’una altra manera, l’afer del cap de l’ossa també va tenir el seu protagonisme agraint a l’Associació de Cultura Popular la feina feta per defensar el patrimoni cultural col·lectiu (“fins i tot el Govern una llei haurà de modificar”) i va retreure als cònsols el seu posicionament en l’afer tot dient “que l’ossa és del poble, ho sap tothom, excepte els cònsols, que sembla que visquin en un altre món" i va acabar reblant “amiguet seu has de ser, si busques un bon raser”.

Les conselleres generals d’Ordino i la subsíndica general, Sandra Codina, tampoc van quedar exemptes de les crítíques i de la ironia. A Gemma Riba i Berna Coma se’ls va reprotxar que estan massa per la capital i s’han oblidat d’Ordino: “Ja no les veiem tant, ni saluden com abans... mireu com ploren els fanals!”, en clara referència que abans estaven a tot arreu, fins i tot saludant els fanals.