Carolina Caubet, amb Gemma Bofarull com a suplent, defensa la possibilitat que hi pugui haver baixes parcials a la vegada que proposa una revisió de la cobertura d’alguns tractaments i que se n’estudiïn d’altres “igual o més beneficiosos” i “fins i tot menys costosos”. També es vol posar fi a “situacions arcaiques”.

Què les ha motivat a presentar-se?
C.: Perquè pensem que estant dins del consell d’administració és quan es pot fer alguna cosa. Des de fora, per moltes propostes que facis, no tens les eines per poder batallar. Això no vol dir que en el cas que no sortíssim presentem igualment o impulsem que se’ns doni respostes a coses que presentem al nostre programa.

Són eleccions en què participa habitualment poca gent però que aquest cop hi ha deu candidatures.
C.: Passen una mica desapercebudes, ara tens una campanya de molt poc temps, una setmana. Arrenca dissabte, tens diumenge, i dilluns ja es pot fer el vot per dipòsit, així que no tens la capacitat de difondre res, tot i que sí que és veritat que la CASS ha fet un esforç comunicatiu. I després hi ha molta gent que no sap que són les úniques eleccions del país on no compta la nacionalitat i per tant tots els assalariats poden votar.
G.: El fet que hi hagi deu candidatures pot fomentar que hi hagi més gent que sàpiga que hi ha aquestes eleccions i que si són assalariats podran votar independentment de la nacionalitat que tinguis.

Consideren que els assalariats no han estat ben representats?
C.: La gent que ha estat en el consell d’administració no ha fet difusió de les coses que s’han fet i la gent, un cop han passat les eleccions, no n’ha sabut res més. Això també s’ha de fer visible, que hi hagi algun lloc on la gent rebi informació del que està passant al consell de la CASS i pugui tenir un canal on pugui dir-hi també la seva. 

Hi pot influir el fet que la majoria al consell d’administració sigui del Govern?
C.: Això és una altra cosa i també passa. Però això és molt similar al tema de les queixes, és una qüestió cultural. Moltes vegades ens demanem per què ens hem de queixar si no ens faran cas però si no et queixes tampoc ho sabràs. Com més gent vagi a votar, la majoria dins el consell haurà de donar una resposta d’un altre tipus perquè és molta gent la que estarà dient que vol una representació dels assalariats però perquè els facin cas, no per tenir més representació a nivell de vot. 

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
C.: Cada vegada que parles amb gent i els dius que et presentés et diuen que bé però tothom té alguna cosa. Així, podem obrir una porta perquè la gent expressi el que tingui, i que puguis estar allà per defensar-ho i un cop obtinguis la resposta traslladar-la també.

Quines són les principals propostes que plantegeu?
C.: Voldríem revisar la pèrdua de cobertura sanitària al cap de noranta dies de no tenir feina. Aquests noranta dies els tenen també els nostres fills que han treballat a l’estiu i és incongruent que una persona que hagi cotitzat més de deu o vint anys tingui els mateixos noranta dies. A més, passats aquests dies, si tens beneficiaris efectius queden també sense cobertura i si per exemple no has trobat feina t’has d’apuntar al Servei d’Ocupació i pagar a la CASS. A vegades una cosa que ja has pagat si t’han fet la liquidació, quan no tens cap ingrés que entri. I lligat a això també hi ha el tema dels nostres fills.

Quin seria?
C.: El dia que fan divuit anys es queden sense cobertura sanitària a no ser que ja hagis portat els papers que estan estudiant o que estan al Servei d’Ocupació, i moltíssima gent no ha fet aquesta gestió administrativa. S’hauria de donar un marge més ampli. Són situacions arcaiques de la CASS, com per exemple si s’està en parella de fet o casat, la parella si no treballa és el teu beneficiari però els fills que tu has parit, no. Com s’entén, això?

Altres mesures?
G.: Proposem que hi pugui haver baixes que no siguin de jornada completa. I això no és només en benefici del treballador sinó de l’empresa i de la seguretat social. Ara o estàs  d’alta o de baixa. Creiem que hi ha malalties que permetrien, i seria millor per a l’assalariat, tenir baixes a mitja jornada ja que hi pot haver alguna patologia que li permetin treballar unes hores però no tot el dia, i així es pot reincorporar al món laboral abans, amb menys costos per a la CASS i amb menys costos per a l’empresa. Seria oportú que es poguessin gestionar baixes a temps parcial. I també la millora de la comunicació i, sobretot, l’agilització dels tràmits, perquè n’hi ha de molt feixucs.

Volen que s’estudiï la cobertura d’alguns tractaments que avui no es cobreixen.
G.: Hi ha molts tractaments que no es cobreixen i en canvi, segurament, són igual o més beneficiosos que d’altres més tradicionals i que al final serien fins i tot menys costosos. Un exemple, i no és per desmerèixer, és el cas dels fisioterapeutes. Vas al metge de capçalera amb dolor a les lumbars i et dona vint sessions de fisioteràpia, però hi ha coses que el fisioterapeuta no podrà solucionar fent les sessions pagades per la CASS, i que en canvi amb una sola sessió d’un osteòpata es poden arreglar. Per què no es tenen en compte també tractaments preventius, la medicació homeopàtica, que també és més econòmica?

És un moment important per al treball per garantir les pensions. Com veuen les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
C.: Per manifestar-nos sobre tot això caldria disposar de totes les dades, analitzar-les i valorar-les. 
G.: Amb els plans d’empresa podria estar-hi d’acord. Em sembla que és un punt que s’hauria de fomentar entre la joventut perquè quan ets jove no et planteges que quan et jubilis pots tenir un problema econòmic. Crec que això hauria de ser obligatori, com en altres països que ja es fa, i que el dia que et jubilis puguis tenir uns recursos i no hagis de dependre només de la seguretat social. Ara, s’ha de fer molt bé i ha d’estar molt ben articulat. Hi ha d’haver una norma establerta perquè la gent el dia de demà no vagi justa amb pensions com les d’avui dia, en què hi ha gent que no pot pagar ni el lloguer, i en canvi n’hi ha algunes per sobre els 3.000 euros quan hi ha gent que no arriba ni als 600.

Cal fixar una pensió mínima i una de màxima?
G.: Sí, cal un mínim i un topall per dalt perquè em sembla totalment fora de lloc aquesta situació. Entenc que és gent que potser ha cotitzat molt durant la seva vida i ha arribat a aquest sostre, però si parlem d’un sistema solidari hi ha d’haver un mínim i un topall.