L’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran, publicada recentment pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, quantifica en 4.081 els desplaçaments diaris que es registren els dies feiners entre la vegueria i Andorra. Durant els caps de setmana i festius, la mobilitat se situa en 3.554 desplaçaments.

Segons les dades, l’Alt Urgell és la comarca amb més fluxos cap al Principat, amb 3.682 moviments els dies laborables i 2.671 en cap de setmana. En segon lloc, se situa la Cerdanya, que aporta 338 desplaçaments els feiners i 599 els festius.

El Pallars Jussà registra 38 moviments els dies laborables i 57 en cap de setmana, mentre que des del Pallars Sobirà són 23 els feiners i 171 els festius. L’enquesta també identifica 56 desplaçaments des de l’Aran cap a Andorra durant caps de setmana i festius.

DESPLAÇAMENTS
A banda dels fluxos, l’enquesta també permet conèixer altres elements vinculats a la mobilitat, com ara la tipologia de desplaçaments, els factors que els motiven o el grau d’utilització del transport públic, entre altres. A més, permet detallar-ho per gènere, franja d’edat o lloc de residència.

La mobilitat també és notable a la resta de l’Alt Pirineu i d’Aran, Globalment, el vehicle privat concentra un 50% dels desplaçaments, principalment en cotxe; els modes actius –caminar o anar en bicicleta– representen prop del 45%, i la mobilitat en transport públic representa només el 4,7% del total, en dia feiner. Des de fa anys diversos estudis ja posaven de manifest la necessitat de potenciar el transport públic com a alternativa al cotxe particular.

S’ha de tenir en compte que l’Alt Pirineu i Aran presenta unes característiques extremes en relació amb la resta d’àmbits territorials catalans.Amb una extensió de 5.775,6 km2 representa el 17,99% de tota la superfície de Catalunya, mentre que la població de correspon únicament a l’1,01% de tot el país. Aquesta realitat, en tractar el tema de la mobilitat, planteja un fort contrast entre un territori muntanyós molt extens i un poblament dispers arreu del territori però concentrat en viles i petites ciutats al llarg de les valls principals i les vies de comunicació que hi transcorren paral·lelament.

A més, l’augment del preu de l’habitatge i del cost de la vida en general han portat un  important flux de població a traslladar-se d’Andorra a l’Alt Urgell i a la Cerdanya i anar al Principat per a treballar.

Així, la mobilitat a l’Alt Pirineu i Aran és la més alta, en sentit relatiu, dels set àmbits territorials de Catalunya, juntament amb la del Camp de Tarragona, malgrat l’elevat envelliment de la població i que la taxa d’activitat és de les més baixes de Catalunya. Entre les alternatives hi ha el cotxe compartit, el transport públic i resoldre les “zones d’ombra” incomunicades sense bus ni taxi.

L’Enquesta de Mobilitat Quotidiana és una estadística oficial impulsada per la Direcció General de Transports i Mobilitat. El seu àmbit d’estudi inclou les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Aran. El treball de camp es va dur a terme entre el 5 de novembre de 2024 i el 29 de gener de 2025, amb un total de 7.564 entrevistes realitzades mitjançant enquestes telefòniques assistides per ordinador i formularis per internet.

D’altra banda, pel pas duaner de la Farga de Moles transiten cada any set milions de persones segons informava ahir el diari Segre. A partir del mes de gener, amb l’obertura de la reixa de Gibraltar, serà l’única frontera terrestre de l’Estat espanyol a la península Ibérica. Amb l’arribada de l’Entry/Exit, la policia espanyola fitxarà, amb una foto digital, les empremtes de quatre dits i el passaport, tots els ciutadans extracomunitaris, que entrin a Espanya. 

CONTROL ENTRY/EXIT
Hi haurà excepcions com els residents a l’espai Schengen, tret dels irlandesos i xipriotes que en formen part, els titulars de targeta de residència i de visat. Les dades es compararan les de cinc bases policials i administratives abans d’autoritzar l’entrada. També es controlarà el temps de permanència. Creuar la frontera per passos no habilitats pot comportar la deportació al seu país d’origen per als ciutadans extracomunitaris. Aquesta i altres mesures es van donar a conèixer en la jornada El viatger i la duana que es va fer dimecres a Lleida.