Un carril només per al bus és transport segregat. Un aspecte aquest que pot semblar una obvietat però sobre el qual potser molts dels assistents ahir a la primera reunió de presentació del procés participatiu sobre transport públic i mobilitat sostenible no hi havien pensat. Fonamentalment per dos o fins i tot tres motius. Perquè el que ve al cap és el tramvia o el cable i no un simple carril, perquè hem sentit un munt de vegades que una via exclusiva de bus no és viable tot i que el responsable d’una de les empreses concessionàries ho ha reclamat en diverses ocasions i també perquè potser 300.000 euros és una inversió important destinada només a l’estudi sobre transport segregat que s’acaba, com aquell qui diu, d’adjudicar. Però aquesta va ser la resposta del secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, a la reflexió d’un ciutadà precisament al voltant d’aquest estudi. Es pot entendre que de l’estudi de viabilitat sobre transport segregat potser se’n confirmarà la posada en marxa del tan esperat tramvia, per a alguns. Caldrà esperar.
El cert és, però, que ahir els assistents a la trobada, el 95% dels quals eren membres de corporacions comunals, patronal i parapúbliques, van tenir l’oportunitat de sentir quins són els punts febles i forts dels tres eixos que articularà el procés participatiu engegat per Govern: transport públic, mobilitat sostenible i vehicle privat que va exposar el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, fruit de la reflexió del “grup motor” que impulsa la iniciativa. Una de les debilitats detectades és que el transport públic estigmatitzat. I doncs? Sembla que només l’utilitzen les persones amb baix poder adquisitiu. La tendència a desplaçar-nos fonamentalment amb vehicle privat, la majoria dels quals no són ni elèctrics ni endollables és un altre dels punts febles. I tal com va observar una ciutadana del públic l’obligació de reduir aquest tipus de desplaçaments serà una de les mesures més impopulars que es poden derivar no només d’aquest procés participatiu, sinó del compromís de reducció a la meitat de les emissions en els pròxims anys. La reducció de les tarifes dels aparcaments públics és una altra de les coses que no van bé per desincentivar l’ús del vehicle privat. No sé què en pensaran els ciutadans sobre això. Però sí que tindran l’oportunitat de dir-hi la seva si participen en les reunions que es faran a cada parròquia i al Pas sobre la qüestió.
