La proposta del Consell Superior de la Justícia (CSJ) de recórrer, seguint el model francès, a la contractació d’auxiliars jurídics eventuals per mirar de desencallar les causes endarrerides i millorar així la situació de la justícia no es veu amb gaire entusiasme des del Govern.

Així ho va reconèixer ahir el president del CSJ, Enric Casadevall, que va admetre que sobre aquesta qüestió hi ha “lleugeres divergències entre com ho veiem nosaltres i com ho veu el Govern”, si bé va insistir en la necessitat de tirar endavant aquesta figura que “està a tot arreu”.

En aquest sentit, Casadevall, que va tornar a citar l’exemple de França on s’han contractat recentment “fins a 2.000 assistents judicials per fer avançar dossiers”, va assegurar que aquesta figura, per a la qual seria necessari un canvi legislatiu ja que no està prevista en la legislació vigent, “seria més eficient i més ràpida” i, en definitiva, millor que la proposta que es planteja des de l’executiu, que passaria per incrementar el nombre de secretaris judicials.
Si més no, així ho va assegurar ahir el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, per qui dotar de més secretaris els batlles judicials seria la millor opció per alleugerir i agilitzar la feina de la Batllia.

Rossell, que va incidir que la figura d’assessor judicial no està prevista en la Llei qualificada de la justícia de manera que caldria analitzar quin encaix té, va destacar en manifestacions a Andorra Televisió que la figura del secretari judicial seria la idònia “perquè ja està introduïda dins la legislació actual” i, per tant, ja s’hi podria accedir en aquests moments.

Amb tot, des del Consell Superior de la Justícia es considera que es tracta de “dues figures diferents i dos contractes diferents”. En aquest sentit, Casadevall va remarcar que la contractació d’un assessor jurídic de forma eventual per un temps determinat no “suposaria cap problema” mentre que contractar un secretari judicial únicament per a dos o tres anys, amb el concurs i el procés de formació corresponent, “sí que potser seria més complicat”.

Precisament, la necessitat o no de més secretaris judicials és una de les qüestions que s’està analitzant en el marc del pla de xoc que s’està elaborant, anàlisi que es fa “sense tenir en compte aquesta figura de l’auxiliar jurídic”, tal com va remarcar Casadevall, que va confirmar que s’actualitzarà a l’alça el salari dels secretaris judicials. I és que entre els exercicis 1998 i 2003 el salari dels secretaris judicials “es va rebaixar dues vegades”, com va recordar el president del CSJ, que va admetre que “és un fre” a l’hora de cobrir aquestes places.


Nou pla d’estudis per crear la menció en l’àmbit judicial dins del màster en Dret

Amb l’objectiu de crear programes formatius en l’àmbit judicial que ajudin a fomentar l’accés a les professions de batlle, fiscal, magistrat i secretari judicial, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) i la Universitat d’Andorra (UdA) van signar ahir tres convenis que permetran la posada en marxa, ja de cara al curs vinent, d’un curs de preparació de les proves d’accés a la carrera judicial així com la introducció de 18 crèdits optatius (5 assignatures) específics de l’àmbit judicial en el màster en Dret que ja ofereix la UdA. En aquesta línia, el rector de la Universitat d’Andorra, Miquel Nicolau, va explicar que es modificarà la titulació per tal que els estudiants que ho desitgin puguin obtenir el màster amb una menció en l’àmbit judicial, si bé, a causa del fet que no es tracta d’un procés ràpid, la menció no podrà ser una realitat fins al curs 2022-2023. Amb tot, hi ha una desena d’estudiants del màster que ja s’han interessat per aquestes assignatures optatives. Quant a la formació preparatòria, que serà un títol propi de la UdA, constarà de 60 crèdits europeus i es desenvoluparà durant dos anys.

Des del CSJ, el seu president, Enric Casadevall, i la vicepresidenta, Maica Torres, es van mostrar confiats que els nous programes formatius puguin contribuir a “fomentar vocacions” per a les professions de l’àmbit judicial a la vegada que donin “més eines” a les persones que es presenten als concursos de places convocats pel CSJ.