El cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, s'ha mostrat molest pel nou conflicte de límits territorials amb els seus veïns que dijous passat va posar damunt la taula el cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, després de la sessió de consell de comú.
Casadevall ha declarat que “fa l’efecte que quan s’ha acabat un conflicte en van a buscar un altre”. El cònsol canillenc ha afegit: “La nostra sorpresa és que ara, acabat el tema de Concòrdia (amb la sentència de l’any 2000), surt un nou conflicte amb els terrenys indivisos de la Solana d’Andorra, que no havíem discutit mai.” A més, va assenyalar: “Els conflictes forts els tenim des que hi ha aquests cònsols”, dels quals ha dit que “tenen una febre per recaptar terrenys impressionant”. Amb els responsables anteriors “la relació ha anat diferent”, ha conclòs.
El cònsol major de Canillo, amb un to clarament molest, ha dit que la corporació té documentació que demostra que la part de la Solana reclamada per Encamp pertany a Canillo. Al mateix temps, ha posat en dubte les noves creus de terme que Alís va explicar que havien trobat per reclamar 1.900.000 metres quadrats de la Solana que el Pla d’urbanisme de Canillo reconeix com a propis. Respecte d’això, Casadevall ha dit irònicament que “ara una paret que s’ha fet enmig de la muntanya per privar que el bestiar que pastura a la part baixa pugi cap a dalt, això, ara segons ell, és una paret de trenques que marca límits.” Així mateix, ha lamentat: “Tens la sensació que no te n’acabaràs de sortir mai, amb aquest veí.” El cònsol canillenc ha tornat a fer servir la ironia per dir que “quan acabarem amb la Solana, ¿què anirem a discutir, els límits de Meritxell en avall?”.
Davant d’aquesta situació, el mandatari comunal ha declarat que la gent de Canillo està cansada i per aquest motiu ha reclamat que es tanqui “d’una vegada per totes i de forma global” els límits territorials entre els dues parròquies.
Casadevall ha reconegut que els diferents plans d’urbanisme que han elaborat des de Canillo han anat reflectint els límits territorials previs a la sentència de Concòrdia, però que amb el POUP definitiu “ara ja els hem modificat i si hi ha algun error ens ajustarem a la sentència de Concòrdia, cap problema”, però que sembla que siguin els encampadans els que “encara estan discutint la sentència volent rascar alguna coseta més”.
Tot i que el Comú d’Encamp dóna la sentència de Concòrdia de l’any 2000 per respectada, excepte al territori del riu de Massat, la corporació ha detectat que el Comú de Canillo ha traçat uns límits incorrectes en diverses zones, entre les quals es destaca el territori indivís de la Solana d’Andorra, uns límits que considera que són clars i no hi pot haver cap litigi perquè estan fixats per un document del 1835 anomenat escriptura de Concòrdia. Per aquest motiu, el cònsol major, Miquel Alís, va demanar, en la darrera sessió de comú, que Canillo corregeixi el seu Pla d’ordenació i urbanisme i si no es reclamarà portant el cas a la Batllia.
