La tractorada o marxa lenta convocada per la Unió de Pagesos a partir de les 12.30 hores de demà “no afectarà de manera directa el trànsit en direcció sud”, segons el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, que afirma no haver rebut cap notificació explícita ni per part dels pagesos ni de cap autoritat catalana, amb les quals han estat en contacte. El trànsit, això sí, es preveu que sigui “més lent de l’habitual”.
El motiu de la manifestació és exigir millores en el control poblacional de fauna salvatge, ja que en molts casos, com en el dels senglars, el nombre d’individus és massa elevat, la qual cosa comporta que hi hagi més malalties, que en alguns casos transmeten al bestiar dels ramaders. La principal infecció que s’ha detectat és la tuberculosi, que els últims anys ha obligat a sacrificar uns 1.500 caps de bestiar. Però aquest no és l’únic problema que provoca l’excés de població de senglars, cérvols o cabirols, sinó que també afecta els agricultors, que acausa de la sequera i a l’elevat nombre d’exemplars salvatges, malmeten els seus camps i collites. Casal expressa que “podem arribar a entendre el descontentament dels pagesos des d’un punt de vista sanitari, però ens preocupa la part de mobilitat”.
D’altra banda, el ministre assegura que “a Andorra no tenim cap cas de tuberculosi, ni a la cabana ramadera ni a la fauna salvatge”, que també és una qüestió que afecta i importa als ramaders del país. Al bestiar li fan proves de manera periòdica, i als animals salvatges a cada presa que s’abat. També recorda la bona col·laboració dels ramaders del país, que s’han ofert tots de manera voluntària a la vacunació del bestiar, com ja van fer l’any passat amb la malaltia de la llengua blava.
Benedicció del bestiar
Tot això s'ha anunciat en el marc de l’acte anual i tradicional de benedicció del bestiar, que s'ha celebrat avuial parc natural de Sorteny. Uns 160 caps bovins i 140 de cavalls i eugues han fet la transhumància des de la Coma d’Arcalís fins a la Rabassa de Rialb.
Segons ha dit el cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, “el nombre d’exemplars ha sigut similar al d’altres anys, tenint en compte, sobretot, la dificultat afegida de la sequera”. També ha destacat l’augment de l’interès per part dels joves en el sector ramader, que molts d’ells s’hi dediquen. Tot i que no de manera exclusiva, sinó com a segona feina. “Ho han heretat de tradició familiar, i en alguns casos ho han recuperat dels avis, ja que els pares no s’hi han dedicat”, diu Betriu. A més, des del Comú “els intentem animar, ja que és una feina molt important”.
També hi ha posat èmfasi el ministre Casal, que destaca el que per a ell són els quatre pilars fonamentals de la ramaderia. En primer lloc, la qüestió cultural, que es passa de generació en generació i és símbol del país. Després, l’àmbit mediambiental, ja que gràcies al control que necessiten els ramats s’ajuda a conservar els prats i boscos. En tercer lloc, el ministre destaca el turisme, posant com a exemple l’acte d'avui, on “no tots són veïns del país”. I, finalment, el producte de qualitat que és la carn de vedella, bou i vaca bruna d’Andorra, que està reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida.
L’ampliació del parc natural de Sorteny cada cop més a prop
El 5 de juny passat es va firmar un memoràndum d’entesa entre el Comú d’Ordino, el Comú de Canillo i el Govern per augmentar l’espai natural protegit del país. Aquest superarà el 30% del territori nacional. Segons el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, preveuen tenir acabada i firmada tota la documentació el primer semestre del 2026. Com que l’espai del nou parc ocuparà dues parròquies, “comporta que el podem considerar com a parc nacional, tot i que això no vol dir que tindrà més protecció, sinó que és una qüestió d’estatus”.
Ordino reprendrà els lligams amb el poble d’Auzat
Des de principis dels 2000 es va deixar de fer la tradicional trobada de germanor entre el Comú i els veïns més propers de la banda francesa. Segons el cònsol menor de la parròquia, Eduard Betriu, va ser “per diversos motius”. Però el 6 de setembre es tornarà a celebrar més de vint anys després.
La trobada serà al Port del Rat, just on hi ha el cartell que separa els dos països. No serà un dinar com a tal, sinó “un aplec de carmanyola”, on intercanviaran productes tradicionals de cada regió i, sobretot, contrastaran visions de gestió transfronterera. A més d’apropar, de nou, les dues cultures.