"S’han detectat situacions de treball sexual en condicions d’alta vulnerabilitat i casos creixents de tràfic amb finalitats d’explotació sexual" a l'Alt Urgell. Negre sobre blanc, el Pla Comarcal de Ciutadania i Migracions posa sobre la taula una situació que esfereeix i per a la qual l'informe reflecteix que no existeix "encara una diagnosi específica ni de circuits d’atenció clarament definits", segons recull el document, que serà presentat públicament divendres al vespre al Centre Cívic però que ja es pot consultar a la pàgina web del Consell Comarcal.
Tot i que aquest és sens dubte el punt més alarmant, l'informe insisteix en una situació molt preocupant de cara a l'acollida de dones migrants: "La comarca de l’Alt Urgell, marcada per la frontera amb Andorra, l’envelliment poblacional i la baixa densitat demogràfica, genera itineraris laborals molt precaritzats per a moltes dones immigrades, especialment en el treball de la llar i les cures, sovint com a internes i en condicions d’explotació i control".
En l'àmbit de la violència masclista, quan en són víctimes, la seva situació es veu agreujada, destaca el document, que recull que les dones migrants que volen accedir al SIAD per situacions de violència masclista –és a dir, al servei específic per a aquests casos, fins ara depenent del CAPAU, però que acaba de ser privatitzat– "topen amb barreres lingüístiques, administratives i socials que dificulten la demanda d’ajuda i les mantenen en dinàmiques de dependència".
Rebla finalment el text que "la proximitat amb Andorra intensifica aquestes desigualtats a través de dinàmiques laborals transfrontereres, que afecten especialment les dones i famílies migrades".
En aquest apartat –perquè l'estudi analitza també aspectes com la integració a les escoles o les dificultats en l'empadronament, una situació sovint denunciada i que ara queda diguem-ne oficialment reflectida–, el document apunta també a les dificultats de joves i adolescents nouvinguts o fills de famílies migrants per expressar les seves identitats sexuals. Així, recull, "les persones transmigrades afronten vulnerabilitats específiques i a la situació administrativa, que dificulten l’accés igualitari a drets, formació i oportunitats laborals", al temps que posa també de manifest la "persistència de dinàmiques familiars i comunitàries que limiten la llibertat d’adolescents a l’hora d’expressar la seva identitat, així com el control social sobre el comportament de les dones".
Tot i que, com dèiem, el document encara s'ha de presentar públicament, professionals vinculats a l'atenció a aquestes dones han fet una primera ullada per valorar-ho i apunten a algunes preguntes que haurà de començar a generar. Així, en aquella situació més greu, la de tràfic i explotació, alerten que descriu fets que, d’acord amb el Codi Penal, poden constituir delictes greus, especialment quan afecten persones en situació de vulnerabilitat o poden implicar estructures organitzades, i en aquest sentit pregunten si els fets han estat posats en coneixement de les autoritats competents.
De fet, es mostren preocupats perquè el document, consideren, no abordi el tractament d’aquests casos en clau penal ni incorpori, en les propostes de millora, cap referència explícita (ni tan sols tangencial, precisen) als mecanismes de comunicació o derivació amb cossos policials o amb la Fiscalia. Un pas que ha de seguir, opinen, a la presentació del document.
