Cinc gestos de respecte

Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa. Just era recordar els seus noms,  els dels cinc veïns que van ser deportats als camps nazis. S’ha de tenir-los ben presents, i així ho farà la ciutat de la Seu a partir d’avui amb les cinc llambordes stolpersteine col·locades davant les cases que van habitar: hi posa el  seu nom i cognoms, l’any de naixement, l’any de la deportació i el nom del camp i si va ser alliberat o assassinat. 

Els stolpersteine (paraula alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Günter Demnig l’any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona deportada. Amb les petites fites, col·locades ahir al matí pels operaris, es crea un itinerari per al record: plaça de Sant Nicolau, 12, domicili de Victorià Córdoba Bordoll; carrer de les Eres, 16-22, domicili d’Antonio Vial Candia; plaça del Carme, s/n, domicili de Remigio Morella Giraut; carrer dels Canonges, 51, domicili de Bonaventura Aixàs Obiols; i carrer de l’Escorxador, 7, domicili de Josep Sans Sansa. Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 com per 10 com i coberts d’una fulla de llautó en la que es graven les dades essencials de la persona. L’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d’humanitat que vol explícitament contrastar amb l’eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis.

Així ho ha recordat l’alcalde, Francesc Viaplana, en el seu parlament: “Recordem cinc persones, amb noms i cognoms, nascudes o residents a la Seu, que van ser internades als camps d’extermini nazis, moltes d’elles després de patir un exili de l’Espanya feixista del general Franco i de lluitar a la Resistència francesa a favor de la llibertat. Dues d’aquestes persones van aconseguir sobreviure i ser alliberades dels camps”.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia,ha anunciat que des de l’Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de la Seu s’ha elaborat el projecte pedagògic Els alturgellencs als camps nazis, basat en l’estudi homònim. Aquest projecte educatiu té l’objectiu de tractar el naixement dels feixismes a l’Europa en període d’entreguerres (1919-1939) i el franquisme (1939-1975). Cinc continguts clau per tractar els 14 alturgellencs que van ser deportats als camps nazis. Una activitat adreçada a l’alumnat d’ESO i cicles formatius. Hi haurà també visita guiada, al juny previsiblement, i fulletó. També existeix una aplicació i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres. 

La instal·lació de les stolpersteine està promoguda pel memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. “Actualment a Catalunya hi ha 450 llambordes distribuïdes en diferents municipis catalans”, ha explicat Jordi Font, director del Memorial, que ha avançat que a finals d’aquest any n’hi haurà un total de 500 llambordes en memòria de les víctimes del nazisme a tot Catalunya.