Diari digital d'Andorra Bondia
Cinca defensa que les societats amb beneficis hagin de tributar
Cinca defensa que les societats amb beneficis hagin de tributar

Cinca defensa que les societats amb beneficis hagin de tributar


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: SFGA/C.E.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar ahir que no pot ser que les empreses que tinguin beneficis acabin sense tributar gràcies a l’aplicació de deduccions. Per això, va defensar la necessitat de modificar la Llei de l’impost de societats per establir un topall mínim per tal que contribueixin a l’erari públic. Cinca també va recordar que l’impost de societats aprovat el 2012 pretenia reactivar l’economia i atraure noves empreses. És per això que remarca que ara cal adaptar-lo a la realitat actual.

Un dels canvis que caldrà introduir afectarà les deduccions per noves inversions i per creació de llocs de treball, ja que el context ha canviat i “potser no té massa sentit mantenir aquest ajut”. L’evolució d’aquest impost des del 2012 permet constatar que s’ha registrat una tendència a l’alça de certes deduccions, com ara per noves inversions (l’any 2016, dels 26 milions de deduccions, més de 9 milions corresponen a noves inversions –la xifra més alta dels últims cinc anys). En el cas que s’eliminessin les deduccions per noves inversions i creació de llocs de treball, es podrien recaptar entre 39 milions i 44 milions més. Cinca també va afirmar que caldrà evitar que per un mateix fet generador es pagui dos cops, tant a nivell nacional com internacional. “Amb la nova Andorra, la idea genèrica de l’impost de societats s’ha de repensar”, va dir.

L’any 2016, 2.653 obligats tributaris van presentar bases de tributació positives, que suposen 581 milions d’euros, mentre que 2.770 van presentar pèrdues, per un import total de 333 milions. L’impost va suposar una recaptació de 30 milions d’euros. Si es mira l’evolució des del 2012, s’observa que s’ha passat de 4.812 obligats tributaris a 5.769 l’any 2016. Quant al nombre de declaracions presentades, el 2013 se’n van tramitar 5.115 davant les 5.921 presentades el 2016. Tot i que el 2016 es van generar 333 milions que podien ser compensats, només se n’han compensat 25 milions d’exercicis anteriors. Això s’explica perquè hi ha empreses que acumulen resultats negatius en anys consecutius, va dir Cinca. A més, la base de tributació negativa no vol dir sempre que l’empresa hagi tingut pèrdues. Així mateix va afirmar que en els cinc anys, del total de tributacions negatives pendents d’aplicar, més del 50% de l’import total s’acumula entre 60 societats de les més de 2.000 que hi ha.

 

Formar part de l’FMI podria suposar un cost d’uns 150 milions d’euros

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va assenyalar que formar part del Fons Monetari Internacional (FMI) podria suposar, globalment, un cost de 150 milions d’euros. Cinca va remarcar, però, que aquesta xifra es divideix en dues parts, una que es desemborsa a l’organisme i l’altra que és una reserva que es queda al banc central del país membre, i que suposa una part “molt significativa”. Cinca es va mostrar molt reaci a donar qualsevol xifra sobre la quota, ja que va assegurar desconèixer-la.

Amb tot, el ministre considera un error valorar l’entrada o no a l’FMI segons el cost i va reiterar que la majoria de països en formen part. Així, va explicar que el que cal és analitzar en quins aspectes afavoreix ser-ne membre. La qüestió va ser tractada ahir en la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, en la qual es va informar els consellers generals sobre aquest procés prospectiu per demanar l’adhesió a l’FMI i dels calendaris, en el cas que s’acabés tirant endavant. Si es decideix fer els passos per integrar-s’hi, Cinca va explicar que primer el que caldrà fer és presentar al Consell General els acords que s’hauran de subscriure. Al mateix temps, va remarcar que, si en un termini d’un mes o un mes i mig s’iniciés aquest procediment, no seria fins a l’últim trimestre del 2019, aproximadament, que es finalitzaria. 

 

Anàlisi del protocol per agressions sexuals

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, es va comprometre a analitzar el protocol que hi ha a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell  en casos d’agressió sexual per verificar si cal millorar-lo. Espot va fer aquestes declaracions després que col·lectius de dones assenyalessin les mancances en la seva aplicació en el cas d’una dona que ha denunciat un bomber per violació i que va ser examinada per professionals del centre. Espot defensa que el protocol es va seguir “adequadament”, tot i que va acceptar que potser cal introduir-hi una explicació més detallada. Tot i així, va remarcar que encara s’està en fase d’anàlisi d’aquest cas i que cal verificar que les afirmacions de la víctima són certes. “Si es demostra que és cert, es farà constar de forma més explícita” i es vetllarà perquè s’acompleixi segons està redactat. Espot va defensar que l’equip del centre hospitalari està sensibilitzat amb la violència sexual. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior també va remarcar que l’aplicació del protocol de la policia en aquest cas també es va seguir.

 

impost de societats
IS
FMI
agressions sexuals
deduccions
Número de vots: 510
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic